dimarts, 1 de juliol del 2014

Festa Major del Camp d'en Grassot (Gràcia)

Passeig de Sant Joan amb Carrer Indústria (Gràcia), diumenge 29 de juny

  • Colla amfitriona: Castellers de la Vila de Gràcia (i ja és la quarta actuació que coincidim aquesta temporada... lleuger dejà vu).

  • Colles convidades: Saballuts (no massa gent, que molt s'han quedat a casa... Cesc, al bloc vas!!) i Minyons de Terrassa (que avui han fet pilars sense cordada, tu! Se'ls deu haver fet estrany i tot! Tot lo dia fent el hippie per ponts i muntanyes...!)

  • Castells realitzats:
- Gràcia: pd4, 2d8f (avorrit del cagar), 5d8 (amb peu desmuntat no gravat -ups!- i l'acotxador del tres plorant a llàgrima viva, que quasi se la fot en passar l'enxaneta per fer la segona aleta) celebrat amb saltirons i cantarelles, 4d8a (que ens ha fet patir a l'hora de deixar sola l'agulla i descarregar-la), pd7f (amb aleta i descarregada èpiques; collons quin patir! el terç treballant girat, les motxilles que no paraven de passar hòsties... no les teníem totes! aconsellem valeriana o diazepan abans de veure'n el vídeo!) i explosió de festa i de disbauxa amb les gralles i els tabals acompanyant les cantarelles i ballaruques de la resta de la colla, i pd5.
- Saballuts: 2pd4 (que un ens tapa l'altre, i muntats tard, que mentre les altres dues colles ja descarregaven els pilars d'inici com a lemings obedients, Saballuts corria presa del caos passeig amunt, passeig avall, com un pollastre sense cap; som una colla d'empanats), 3d8 (sense desmuntar peu, grrrrr...), 5d8 (sense desmuntar res, tampoc, i amb la rengla patint colló i mig) seguit de lero, leros i Saballuts collonuts, id4d8 (que la tècnica ha vist que avui ja no podíem desmuntar cap peu, i Minyons i Gràcia ja ens guanyaven!! Per salvar les tradicions saballudes, el que faci falta! Si cal, desmuntem un castell, per posar-nos a la capdavantera dels Màsters del Desmuntar!! Així sí, senyors de la tècnica, així sí!!!), 4d8 (amb el Compro deixant-se anar d'un braç -WTF?!!- per demanar "avall" quan l'acotxador era a punt de col·locar-se; donem gràcies a Chuk Norris Nostru Senyor perquè tothom hagi ignorat la petició, i s'hagi continuat treballant fins a descarregar-lo) i 2pd5.
- Minyons: pd4, 4d9f (que no es veu l'aleta perquè hi havia la punyetera branca de l'arbre; aix, passeig de Sant Joan... quin lloc més agradable de gravar... ¬¬') acompanyat de celebracions, càntics, sons guturals, i simpàtiques botifarres dirigides a ves a saber qui... (són simpàtics de mena, aquests padrins nostres! i ben poc competitius, eh!!), 3d9f (amb peu desmuntat i mogudet a la baixada), 5d8 (amb molta poca emoció, bah!), i pd6.

Resumint, Gràcia s'enduu el merescut títol de Màsters de la Festa i la Disbauxa, Saballuts el de Màsters del Desmuntar (síiii!!!) i per a Minyons crearem un títol nou, el de Màsters de l'Anticrònica SD, que no ens donen cap mena de peixet perquè puguem comentar res de res. Sonsos!! Que les cròniques no s'escriuen soles! 

  • Castellaritat de la plaça: No hi havia gitanes amb globus, però no calien. D'entrada, no hi ha plaça, que s'actua enmig d'un encreuament de carrers tallats (excepte quan algun veí vol sortir del pàrquing, que aleshores és molt divertit perquè cal obrir-li pas i tothom sap que les masses són molt fàcils de conduir... no hem de patir per cap víctima mortal; sort!), envoltat d'arbres estupends que faciliten la gravació dels castells, paradetes de tota mena, nens simpàtics amb pistoletes de bombolletes (en diminutiu, que així fa més ràbia) i agradables famílies amb nens a coll. Conclusió, l'encreuament entre passeig de Sant Joan i el carrer Indústria, com a plaça castellera (concepte plaça) és un pet.    

  • Breus apunts de la jornada (ara és quan fem més amics...):

1. Una salutació a la gent del Quarts de Nou (aquell programa tan casteller i que tant ens agrada; no ens el perdem mai!!... bombes)! Quina bona pensada, eh!, això de dir-nos per quin carrer havíem d'entrar a plaça perquè puguessiu gravar la nostra arribada natural i espontània! I és clar, ha sigut molt fàcil i ràpid arribar tots junts i en bloc (no hem hagut de fer tres mil aturades per reagrupar la gent, no!), perquè Saballuts, si per una cosa hem destacat sempre, és per ser capaços d'anar tots plegats i sense dispersar-nos, que mai nem tard a l'hora de muntar pilars per estar disgregats per la plaça i voltants, que naltros som molt endreçadets i tendim a estar concentrats i per feina. Doncs això, salutacions!
2. Entrant espontàniament a "plaça", hem pogut gaudir de l'harmonia auditiva amb què ens premiaven els trabucaires de Gràcia, aquells jovenets tan eixerits i entretinguts. També hem vist els gegants, però malauradament ja devien haver actuat, i restaven aparcats (sense balls ni giragonses) en un raconet del passeig. Llàstima, tu! Que en teníem ganes de gaudir de l'apassionant espectacle dels galiasses fotent voltetes amunt i avall.  Encara sort que els bastoners ens han entretingut un poc abans de començar l'avorrida actuació castellera. Aix...
3. També volem saludar i felicitar efusivament Gràcia pel seu 5d8. Vaja, per haver tingut el detall d'esperar-se a celebrar-lo a tenir-lo del tot descarregat. Millora substancial. 
4. Dubte irreprimible: Compro, si mentre es col·loca el pom de dalt del 4, ets capaç de deixar-te anar d'un braç, fer senyals perquè es faci avall, i després tornar-te a agafar com si no hagués passat res, per què collons calia dir "avall"?!!!
5. Avui hi havia "pica-pica". Un ole per la cervesa; Moritz ben fresqueta directa del tirador, amb el paio que servia esganyitant-se perquè a tothom li quedés clar que calia guardar el got si es volia repetir. Conclusions resultants: 1) A Camp d'en Grassot són sostenibles i estalviadors 2) Hi ha barra lliure. Uéeeeee!!!! (Saballuts, aprenem-ne; naltros oferíem entrepans, sí, però la birra era de pago. Camp d'en Grassot mola més). Ara bé, també els hem de dedicar un uuuuhh!!! fueraaa!!! pel que fa a la teca. Les cornes estaven molt bé (fantàstiques per acompanyar la birreta), el pa, tot i que sense tomàquet, també, però l'embotit (xoriç, salami i un parell més de coses vermelles/rosades olioses que no sabem què eren), servit des de feia estona, allà a les taules, amb tota la solana... feia una mica (entoma eufemisme!) d'angunieta. Això amb el pernil i la llangonissa ibèrica, no passa!! (si cola, cola)


Comentari positiu del dia: Avui no hem fet cap falconadaaaaa!!! Juajuajuajuaaaa!!! Mori el seeeet!!!! (Clar, que en vistes del bunyol infecte del 4, potser més ens hauria valgut haver dut a plaça el 7. Si ens ho pregunten, però, negarem haver-ho escrit. Ha estat un vil usurpador falconaire qui ha escrit el parèntesi. SD no. De veritat. Palabrita. Naltros no).


Vídeos








    3 comentaris:

    1. Només puc dir una cosa al meu favor : els castells són com el Gran Hermano, a dins les emocions es magnifiquen.

      ResponElimina
    2. Doncs SD t'acaba de nominar! Després de tants "defensors del poble"...

      ResponElimina
    3. Qui són els "defensors del poble"? Què ens hem perdut?!!

      ResponElimina