dijous, 15 de novembre del 2012

Centelles, Diada de Sagals d'Osona

Plaça Mossèn Joan Xandri, 11 de novembre del 2012


* Colles convidades: Castellers de Figueres i Saballuts (com a mínim uns quants... que no tots!)

* Colla amfitriona que no ha fet ni pica-pica ni hòsties: Sagals d'Osona (a un brou calentó tampoc no li hauríem fet un lleig... collons quin fred fotia a plaça!)

* Castells realitzats: pd4, pd4ps, 4d7a, 5d7 (dos cops!!! Bé, quasi, l'aixecador del tres no va passar de terços el primer cop...), 3d7a i pd6c (us juro que vaig sentir el "crac" que va fer l'espatlla del Compro. Mama, dolor!)

* Castellaritat de la plaça: Prou bé, les dues primeres rondes. Després el sol desaparegué, el públic marxà a dinar i a plaça es féu el silenci. Fotia impressió i tot! Si en aquells moments haguessin entrant uns quants walking dead a plaça, no haurien aconseguit crear un ambient més tètric (bé, el Compro i el Cisco, després de la llenya del pilar, prou que ho semblaven!).

* Peus desmuntats: Cap ni un. Sagals ja n'havia desmuntat un a primera ronda i patíem per si ens guanyaven... La fortuna, però, ens va ser benèvola i ens va enviar la Mar, perquè al cinc no passés de terços i poder desmuntar el castell. Saballuts la tenim tan grossa que  ja no desmuntem peus, sinó castells sencers. Que això dels peus ho pot fer tothom!!!

* Conductors d'autocar a qui volem dirigir unes amables paraules: un, el de l'autocar tunejat d'aquest diumenge (que sospitem que era el mateix que ens va dur a Tarragona pel concurs).


- Bon home, entenem que aguantar-nos cada diumenge no ha de ser gens fàcil. Entenem que sentir la canalla cantar, el Fermí tocar la gralla (o la guitarra), les parides del Pérez, del Casado, del Gusi, del Xavi, del Compro o del Toll (n'hi ha més, però ens fa mandra escriure'ls tots); aguantar estoicament els discursets del Presi o les queixes de la càmera de SD; o veure com mitja tècnica es passa tot el viatge autocar amunt, autocar avall per acabar de quadrar tronc i pinyes... sense tenir la temptació de girar volant i estampar-nos de ple al voral de la carretera, ha de ser tot un repte! 
Sí, ho reconeixem, sovint som insuportables, però és estrictament necessari que cada cop que pugem a l'autocar ens haguem de posar l'anorac, els guants i la bufanda polar? Hem vist pingüins emigrant del nostre autocar perquè deien que hi feia massa fred. Exigim a l'empresa Bardet que deixi de contractar conductors esquimals! Diguem sí a la discriminació positiva!! Positiva per a naltros, s'entén, que ja n'estem fins a la ***** de passar fred a l'autocar!!!

* Breus apunts sobre l'actuació:

1. Ha arribat l'apocalipsi, anunciat en quatre episodis:

  • Episodi 1, primer senyal de l'apocalipsi: Quan l'autocar arriba al poble (en aquest cas, Centelles) i el conductor fa cas omís d'un cartell groc llampant que anuncia "CENTRE TANCAT". Tira pàlante, tu, que això deu ser pels patinadors!

  • Episodi 2, segon senyal de l'apocalipsi: Quan l'autocar comença a tremolar de mala manera (rotllo nivell 10 en l'escala de Richter) perquè circula per un carrer de llambordes. 

  • Episodi 3, tercer senyal de l'apocalipsi: Quan els carrers es fan cada cop més estrets, i al final s'intueixen unes tanques de plàstic d'aquestes típiques de l'ajuntament de torn i un cotxe de la policia municipal. La poli xunga amb cara de "váis a morir com us apropeu més", tampoc és suficient senyal per al conductor, que prova de continuar endavant, ignorant un cop més les tanques, els avisos i la mare que va parir la municipal.

  • Episodi 4, quart senyal de l'apocalipsi: Quan darrere les tanques de plàstic, del cotxe de la municipal i de la poli xunga, s'alvira (per als de la LOGSE, "veure de lluny") un mercadillo de diumenge (si hi ha paradeta de gitanes amb calces a un euro, ja no és fira ni mercat, és mercadillo i punt!). A la fi, el conductor entén que avançar ja no és possible i ens deixa baixar de l'autocar. La marxa enrere tampoc és una opció (encara hi ha un segon autocar saballut, i una mini retenció de turismes que també s'han passat el cartellet de "centre tancat" pel forro dels pebrots). Es que es digno de admirar; ara segur que no marxem de Centelles, fins que no hagin plegat totes les paradetes del mercat. Conductor, ole tu!

2. A Centelles hem vist el que ja no pensàvem que tornaríem a veure mai més: una tele d'aquestes antigues, de les que encara van amb botonets, sense comandament a distància, ni pantalla plana, ni hòsties!!! Al costat de la plaça hi havia un bar tot petitó, moblat en fusta, amb la tele dels Picapedra engegada... i la missa posada!!! Aquí hem flipat nosaltres, però aviat s'ha girat la truita. Cambrers i habituals del bar han al·lucinat amb l'arribada de l'anticrist: un a qui se li en van els peus endavant, en plena exaltació psicotròpica, cridant, renegant, fent apologia de substàncies poc recomanables (com a poc) i ensenyant feixos de bitllets de 20. Per tranquil·litzar-los una mica els hem dit que a banda d'una colla castellera, Saballuts també érem una ONG que treballava en pro de la reinserció social. 

3. Una salutació especial al Xevi de Lleida i al Tudela! Un cop més han demostrat la força d'atracció que exerceix la càmera del SD: hi haurà quatre gats a plaça, però tots aniran a parar sempre davant de l'objectiu de l'única càmera que hi ha a la rodona, la nostra! Tot sigui perquè puguem queixar-nos d'alguna cosa a l'hora de gravar!


* Frases dignes de menció sentides a l'autocar (si voleu, podeu provar d'endevinar qui ha dit què, a veure quantes n'encerteu!!!)
a. "Això és súper còmode (assenyalant la barana que evita que surtis disparat del seient i caiguis a les escales de sortida), quan ja portes mitja hora així (amb la cama penjant de la barana), no fa gens de mal..." 
b. "Te imaginas que estás en la base de la Concagua (parlant de l'aire condicionat de l'autocar)." 
c. "Amb aquest fred no es pot dormir!" Resposta: "Home, sí, però potser després no et despertes". 
d. "Es tracta de la temperatura adequada perquè la gent no es maregi". Resposta: "Es que yo, al borde de la hipotermia, no me suelo marear". 
e. "Eh, a mi m'agrada molt el metro. A les 8 del matí arriba un nyeta ... la mano arriba, la mano abajo... O el hip-hop portorriqueny, que no s'entén res! Ya, tú sàbeh!" 
f. "Hi ha imatges innecessàries: trobar-te el Marc al fons de l'autocar mig desputllat i la Mina toquetejant-lo..." 
g. "Al Vallés Oriental, fins i tot els polígons són macos." Resposta: "Ja, fan una ràbia del cagar". 
h. "A veure si t'aixeques tu, que estàs fent panxa!" (parlant d'una dona embarassada) 
i. "Joer, allí hay un cotxe mal aparcao que nos impide las maniobras (parlant del cotxe de la municipal). A ver si se va a creer que por llevar las luces esas de navidad puestas, puede aparcar en cualquier parte!"

La veu del poble
Ja tenim el darrer capítol de la temporada de la secció amb menys manies de tot el món casteller! Gaudiu-ne, perquè pot ser que no n'hi hagi més!!! Perquè tothom pot dir el que vulgui a... La veu del poble!



Concurs "Volem sortir al SD"
Ja hi ha guanyadors del concurs "Volem sortir al SD" (riu-te'n de l'APM!!!). Hem hagut d'esperar a l'últim cap de setmana de la temporada per poder lliurar el benaurat premi, la bossa de ganxitos (no remullats) amb què els nostres estimats xitxes ens van obsequiar a principi de temporada, però ha valgut la pena! 

Els nostres guanyadors, el Jan Minipunki i l'Aina Compromiseta, celebraven així tan preuat premi. Deu minuts després, els ganxitos van passar a millor vida. En pau descansin!

La pancarta de "VOLEM SORTIR AL SD" costa de llegir a la foto,  així que haureu de fer un acte de fe.


Vídeos 

SD Files: Subtitula't 2.0 (II) Nou reportatge d'investigació! Perquè les nostres càmeres sempre hi són, fins i tot quan ningú no se les espera!!!


* Castellers de Sabadell
Pilars d'entrada
4d7a
id5d7
5d7
3d7a
pd6c

* Sagals d'Osona
Pilars d'entrada
4d8
3d8
2d7
3pd5
Foto de grup

* Castellers de Figueres
Pilars d'entrada
4d7
id3d7
3d7
5d6
Vano de 5


dimecres, 14 de novembre del 2012

TANCAT PER VAGA

A SD ens agrada molt la broma, però també ens agrada tenir un plat a taula i arribar a final de mes. És per això que avui fem VAGA, i no fem ni feines remunerades ni no remunerades. 

A vegades cal perdre el sou d'un dia per guanyar la dignitat de tota una vida.