dilluns, 13 d’octubre del 2014

XXVè Concurs de Castells de Tarragona

Tarraco Arena Plaça (diumenge 5 d'octubre)


  • Colles convidades (per ordre de classificació prèvia): Castellers de Vilafranca, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Colla Joves Xiquets de Valls, Minyo... (ai, no! que aquests no juguen...), Xiquets de Tarragona, Castellers de Sants, Capgrossos de Mataró, Castellers de Barcelona, Castellers de la Vila de Gràcia, Xiquets de Reus, Castellers de Sabadell i Nens del Vendrell.


  • Colles a qui Saballuts deu un gràcies mil (sense que serveixi de precedent, que a SD som més de cleca que de carícia) per haver-nos acompanyat al TAP i haver col·laborat a què els somnis saballuts fossin una miqueta més a tocar dels dits (per ordre alfabètic): Castellers de Berga, Castellers de Caldes, Castellers de Castellar, Castellers d'Esplugues, Castellers de Montcada i Reixac, Castellers de Sant Cugat (Txitxes, que mola més), Castellers de Solsona, Marrecs de Salt, Castellers de Terrassa, Minyons de Terrassa (ara sí) i Xics de Granollers (confiem no oblidar-nos de ningú, aquest any...). 

  • Resum de la jornada:

1. Arribada a l'estació
Llevar-se a les 5 d'un diumenge, no només és cruel i dolorós, sinó que a més a més hauria de ser il·legal. Que mentre esperem l'autocar a l'estació d'autobusos (la de la xapa de merda com a sostre, sense parets i ple de goteres) caigui la de Crist i pugem a l'autocar més humits del desitjable, tampoc no ha molat massa. Però que haguem hagut d'esperar-nos després, mitja vida per poder enfilar cap a Tarragona (enlloc d'invertir-la a dormir un poc més), ja és per acabar tenint els ovaris ben rellenitos de amor. 
Pel que es veu, esperàvem l'autocar de Ripollet. Diuen les males veus, que el Toni Pe ha guiat el Senyor Conductor de l'Autocar (amb noms i cognoms, com quan la lies pardíssima i ta mare fot el crit al cel) per un carreró estret i amb cotxe aparcat. Un drama en potència. Evidentment, l'autocar s'ha quedat travat i el temps de maniobres ha excedit el recomanable. Per si no n'hi havia prou, en entrar a Sabadell, el senyor conductor s'ha perdut. 45 minuts per fer el trajecte de Ripollet a Sabadell centre. Et felicito, fill. Tenim la negra amb els autocareros...

Reunió de conductors, tot esperant l'autocar de Ripollet.

2. L'autocar 
A les 6.43h, una hora i tres quarts més tard d'haver-nos llevat, pugem a l'autocar, ben mulladets i amb dues tones de son, i tot el que desitgem és dormir una mica abans d'arribar a Tarragona. Impossible, l'autocar és el puto infern: l'aire condicionat a tope (hem tornat a veure els nostres amics pingüins corrent passadís enllà),  un que canta (i s'escolta un pèl massa), un altre que vol estirar el respatller del seient (si dóna pel sac al de darrere, a qui collons li importa?!), l'altre que toca la guitarra (són les ***** 6 del matí!!!), i en quant comença a sonar "nascut entre Blanes i Cadaqués...", una desena de veus s'hi afegeixen. A les 7 i 5, ja van pel "Boig per tu". Ho posen molt difícil perquè des de SD deixem de desitjar l'anihilació total i absoluta del personal. Gandhi també hauria demanat represàlies violentes. Fins a les 7.15h no abandonem Sabadell, i el viatge, ni de lluny fa pinta de millorar. No l'encertem mai amb l'autocar. Apugem el volum de l'mp3 i desitgem que una bomba arrasi el nostre autocar. Mala hòstia en augment exponencial.
Encara no sabem com, aconseguim de fer una petita becaineta, fins que ens despertem per la flaire a vi que recorre la part del darrere de l'autocar. A falta d'esmorzar de forquilla, hi ha qui opta pel pla B. Sense tocar ni un bri d'alcohol (ja tindrem temps després de la tercera ronda) ens fotem mig entrepà de la bossa de piscolabis saballuda, i ens replantegem si no fer un glop de vi, no per vici, sinó per poder empassar l'entrepà xiclet-xiclet, que no hi ha manera que baixi gola avall. 
A les 8.35 entrem a Tarragona, els set autocars de Saballuts, com la flota grega entrant a  Troia. Tres minuts després (només 3 minuts, ens ha durat l'espectacle èpic...) el nostre autocar (com no, és el destí de SD; atraiem aquestes coses) perd els altres sis. Miraculosament, arribem els primers al punt de trobada, i podem fer pipí al bar del davant, gairebé sense haver de fer cua. 

    4. L'entrada al TAP
    Cercavila curteta i cap endins de plaça. Primer topem amb la dona de l'ANC que reparteix mocadorets grocs de Jo vull tocar el cel SíSí. Després amb els segurates de torn que vigilen que ningú no entri objectes potencialment perillosos (ampolles, llaunes, cadiretes plegables, tírpodes...). Com que SD som uns súpermalotes i uns subversius, vam colar el trípode!!! Buajajajajaaaa!!! (riure maquiavèl·lic que fa cagar de por).  
    A les 9 i 11, Saballuts fem la nostra entrada a plaça. Som tants i nem a tal ritme tropical, que quan entrem finalment tots a plaça, pels megàfons ja anuncien Xiquets de Reus.  
    Després d'entrar la resta de colles a plaça, de la xiulada massiva a Vilafranca, i de la cantada col·lectiva dels Segadors (ambdues activitats, ja un clàssic del Concurs de Tarragona), comença la primera ronda del dia. Saballuts ens estrenem amb el grup d'actuació conjunta.

    5. El Concurs i d'altres rucades 
      • Castells realitzats: Molts moltíssims, tants que segur que se'ns escapa algun...

      Primera ronda
      - Ronda conjunta: 
      • Xiquets de Reus: 5d8
      • Nens: 3d8
      • Bcn: 4d8a
      • Saballuts: 2d8f (estem tan acostumats a treballar amb poca pinya, que amb la macrosoca de concurs, els nostres folraires s'han atabalat un poc) 
      - Ronda individual: 
      • Gràcia: 3d9f
      • Vella: 4d9fa
      • Joves: 5d9f 
      • Sants: 3d9f (que creiem que amb els nervis i les presses del concurs, s'han equivocat i han muntat el pom de dalt del revés: han fotut l'acotxador i l'enxaneta a fer de dosos, i els dosos, au, amunt! a fer l'aleta! Si no, no s'entenen les mides...)
      • Xiquets Tgn: 3d9f 
      • Capgrossos: 4d9f
      • Vilafranca: 4d9fa
      • Jove Tgn: 9d8

      Segona ronda
      - Ronda conjunta  
      • Nens: 2d8f
      • Saballuts: 5d8 (gravat com si fos un tres, perquè a l'últim segon me l'han girat; ràbia, rabinya... i amb dues iaies esbroncant-nos perquè les tapàvem, i és clar, elles havien pagat entrada). 
      - Ronda individual
      • Xiquets de Reus: 3d9f
      • Gràcia: 4d9f (amb peu desmuntat i patimenta)
      • Vella: 3d10fmc 
      • Joves: id4d9sf
      • Bcn: 4d9f
      • Sants: 4d9fc
      • Xiquets Tgn: i2d9fm (vol. 1)
      • Capgrossos: 3d9fc
      • Vilafranca: 3d9fa
      • Jove Tgn: 5d9f (i ja és l'onzè!! fent a miques les estadístiques!)

      Tercera ronda
      - Ronda conjunta: 
      - Ronda individual:
      • Saballuts: 3d9fc (amb peu desmuntat!), ha pujat molt bé, amb molt bones mides, però a partir de l'aleta i amb la baixada de la canalla, les presses i les ànsies per descarregar, ens ha començat a remenar una mica. De cop i volta, quan els dosos ja eren a punt de sortir,  al Galis se l'ha empassat la terra, i el somni ha quedat en coitus interruptus. SD estem emprenyats perquè no s'ha pogut descarregar, però no estem gaire preocupats, perquè s'ha vist que el 3 el tenim, i aviat hi tornarem. Que de diada no passa! 
      • Vella: 2d8sfc
      • Joves: id4d9sf
      • Bcn: 3d9f
      • Sants: i2d9fm
      • Xiquets Tgn: 2d9fmc (amb peu desmuntat)
      • Vilafranca: 2d8sfc
      • Jove Tgn: i3d9fa

      Ronda de recuperació, calculadora i jo la tinc més grossa:

      Ronda de pilars 
      • Saballuts: 2pd5
      • Altres colles: Ni idea, després de la tercera ronda ens hem dedicat a fer cervesetes i a gaudir de l'espectacle. Quan ha arribat el torn dels pilars, ja no estàvem per la feina...

      En conclusió, la Joves s'enduu el títol a Màsters del Desmuntar (dos castells! ni Saballuts en el seu millor dia!!!), mentre que el Màster a la Festa i la Disbauxa se'n va de pet cap a la Jove de Tarragona, que va sortir pletòrica de plaça. Pel que fa a la classificació del concurs, a SD ens la pela, que a naltros ens va més el rotllo no oficial ni professional... Els nostres títols a Màsters molen molt més. 


      • Castellaritat de la plaça: És concurs, no? Les millors colles en una mateixa actuació... hauria de ser la plaça castellera per excel·lència, oi? Doncs no! Des que els castells s'han posat de moda i tot Cristo vol nar al TAP a veure aquestes construccions tan maques i nostrades, que ens trobem amb les mateixes burrades que en una actuació de barriada, a la zona no tradicional, un dissabte tarda: gent que aplaudeix quan no toca. Aplaudiments quan comença a muntar-se el folre, en col·locar-se els dosos, a mitja descarregada... Ens bull la sang només de recordar-ho. En 6 lletres: B-O-M-B-E-S.


      • Bacinades, bestieses i d'altres animalades (candidats a ser anorreats de la capa de la terra inclosos), que de ben segur ens ajudaran a seguir fent tants amics com sempre:

      a) El concurs és tot amor. Les colles s'estimen i es mostren afecte les unes a les altres, amb xiulets (rotllo paleta saludant la tia bona que passa provocant, eh, allò que fa tanta gràcia i agrada tant les dones...), amb floretes i figures retòriques ben elaborades: "tu, vols venir a fer castells de veritat...?" (No, gràcies, senyor casteller de veritat, prefereixo intentar el meu 3d9f de mentida...), amb gestos d'empatia i complicitat: anulars amunt des del terra, índex sobre els llavis i botifarrades des del folre.... Tot amor, tot amor! I és clar, amb tant d'amor voleiant per la plaça, la gent es deixa endur per la passió i després passa què passa: que per què aplaudeixes l'altra, que si tu l'estimes més a elles, que t'agraden totes menys jo, que per què no sóc la teva preferida si jo sóc la millor i no tinc parangó en el món sencer, que com t'atreveixes a no estimar-me, tu que no m'arribes a la sola de la sabata... I les altres, que es van escalfant, escalfant... que si ja n'estem tipes, i que mai no ens escoltes, que sempre vas a la teva i se te'n refot haver-nos ferit abans, però després ets incapaç d'acceptar que algú et faci sentir malament a tu... I així l'idil·li acaba en tragèdia, que el divorci sembla inevitable, entre una i aquelles. 
      b) Senyores colles grans i aficionats diversos (tirant a hooligans...) que demaneu silenci a la plaça, fent sshh, sshhh... (rotllo compulsiu) perquè heu de fer un castell de veritat i necessiteu concentració... Les colles de piscina som conscients que els nostres castells límit són una caqueta insignificant, i que segurament mereixem desaparèixer de la capa de la terra (a SD som molt partidaris de fer desaparèixer gent, així que ho entenem, no passa res), però precisament per això, perquè som uns mindundis necessitem concentrar-nos molt més que les colles tot poderoses que fan castells de veritat. Lluny de gaudir de la complicitat del silenci, a naltros, escòria del món casteller, sempre ens toca muntar pinya (i fer el castell) enmig de tal caos auditiu, que ni a la Gran Via en plena hora punta. Ho tenim assumit, cap problema. Una birra a la vostra salut! (qualsevol excusa és bona per fer la cerveseta...)
      c) De les banderoles gegants (que ni l'estanquera de la plaça Colón!) que et passen pel damunt, sense que ningú t'hagi preguntat si et sembla bé (perquè a les grades no tothom segueix la mateixa colla que tu, saps? a vegades passa, que ets saballut i et veus immers en una marea de verd no-molon, per exemple), acompanyades de mostres de simpatia extrema cap a la resta d'aficions i colles de la plaça, no em direm res, però ho pensarem. Reflexionem-hi...
       d) SD hem hagut de colar el trípode, que era un element susceptible de ser emprat per al mal (sobretot si és per gravar-hi naltros, que amb tres segons d'àudio podem crear polèmiques dignes d'Intereconomia), i tirar del passi de premsa de la Ció, que s'ha quedat a peu de plaça (100 gallifantes per tu!!! Et devem com a mínim un quinto!), perquè poguéssim pujar dalt les grades i gravar els castells saballuts com mai. Per cert, Saballuts som uns cracs, que tenim dos passis de premsa per la colla, i dediquem els dos a càmeres de fotos. Ole tu! El proper cop, a vore si podem pensar un poc més en facilitar la feina pels càmeres de vídeo. No som seriosos ni professionals, ho sabem, però després tothom vol veure els nostres vídeos...

      Homòleg vilafranquí de SD, amb passi de premsa no manllevat

      e) Candidats a la lapidació i xiulada (que està de moda) del dia:
      • Aquells que no es creien el 3d9f saballut, i han treballat des de l'ombra per provar d'impedir el somni. Veure-us celebrar la carregada ens provoca sentiments contradictoris. D'una banda ens n'alegrem, perquè és entre tots que hem de fer colla, però de l'altra, ens fot una ràbia del cagar que gaudiu d'allò que abans heu volgut destruir. Teniu una segona oportunitat de fer les coses bé, aprofiteu-la.
      • L'Anna, que ha entrat a plaça amb samarreta verda molona i en cinc minuts ha aparegut de blau agraciat. Sí, ho sé, el verd et provoca urticària de sempre, però sent el molon, no podries haver tirat d'antihistamínics?!! Al bloc vas!
      •  El Guimerà, que després de ser interrogat com a cap de troncs sobre cap a quina banda miraria la rengla del cinc (per poder saber des d'on gravar tant la torre com el tres) i de respondre que cap a la Vella, i d'esquivar naltros mig món per poder arribar a les escales de les grades, enfilar-nos entre l'afició de la Jove de Tarragona, discutir-nos amb un càmera professional (perquè ell sí era oficial i seriós, i SD no molàvem prou) i barallar-nos amb dues iaies rabiudes que havien pagat entrada, resulta que em giren el castell, la **** rengla mira cap a la Jove i hem acabat gravant un 3d8 preciós. ¬¬'  Fdjn~€%%%&dqgyfg@@hkh##jn!!!!
      • El càmera de veritat i les dues iaies torracollons, evidentment, sense cap mena de pietat ni compassió. Mereixen ser atropellats per la banderola gegantina i xiulats fins a sagnar per les orelles, mentre les colles de piscina els nem fent ssshhh, ssshhh... He dit. 

      La Veu del Poble 

      Ara ja feia molt de temps que no estrenàvem cap capítol nou de la Veu del Poble, però la fortuna ens ha somrigut i l'espera ha arribat a la seva fi! Gaudiu-ne i recordeu, que si ens busqueu a plaça, podeu demanar-nos les ulleres verdes de SD i deixar anar sense recança tot el que us passi pel cap!! Perquè tothom pot dir el que vulgui a... La Veu del Poble!!!


      PS: SD no es fa responsable de RES del que es digui a La Veu del Poble, que la gente está mu mal!!! (i Castellers de Sabadell tampoc!) 



      Vídeos

      - Saballuts

      - Resta de colles: Trobareu l'enllaç als vídeos al resum de la jornada, clicant damunt del castell en qüestió. No tots els castells estan gravats, ens sap greu, la logística era excessivament complicada, però com que no som oficials, ni seriosos, ni de veritat... doncs ja no vindrà d'aquí!

      Cap comentari:

      Publica un comentari a l'entrada