Plaça de Còrdova, 22 de setembre del 2013
Aquesta crònica la ventilem ràpid, que actuàvem sols i no hi haurà massa gent que se la llegeixi!
* Colla amfitriona que estrena nova plaça a la ciutat: Saballuts (no gaires i no sorprèn, que servidora també va estar a punt de fer campana...)
* Castells realitzats: 2pd4, 3d7, 4d7, 4d6a (versió pin i pon i amb un Moya amb problemes d'espai per entrar de segon de l'agulla, i girant-la després per compensar), pd5 (patit a la baixada de l'enxaneta) i 2pd4 de comiat (amb branques en lloc de terços i enxanetes). Molts aplaudiments en acabar l'actuació, però ni un trist lero, lero. Sou una colla de sonsos!
* Castellaritat de la plaça:
- Pros: No hi havia cap firaire (ni globus, ni pistoletes, ni merdes diverses), i el públic, que no es perdia cap detall de l'actuació, aplaudia de forma entusiasta quan tocava, amb l'aleta (ni abans, ni després) i un cop descarregat el castell.- Contres: La plaça és molt petita i hi ha un munt d'arbres tocant els collons a l'hora de gravar (es farà difícl fer castells gaire més grans que els que hem fet avui, si no és que es talla el carrer i actuem enmig de la calçada). L'existència de penya preguntant-li a servidora "cómo se llama esto de las torres humanas", tampoc no ajuda gaire.
Amb tot, estrena prometedora de Can Llonch com a zona d'alta castellaritat. Resulta sorprenent i inquietant... Tremola, Sant Roc!!
* Rucades, dubtes i precs diversos que segurament no calen, però que direm de totes maneres:
1. Hem flipat en colors quan els de l'organització han vingut a dir que la idea era actuar a la rotonda (una mena de turonet enmig de la calçada que feia impossible de plantar-hi res que no fos un pilar de dos), perquè veien complicat fer castells a la placeta amb els bancs de fusta, els fanals i els arbres. En fi...
2. Quan actua una sola colla, la duració de l'actuació ve determinada per contracte? Se'ns ha acudit que el fet de trigar mitja vida a muntar cadascuna de les pinyes, havia de ser per força, per omplir una hora de rellotge sense haver de fer més de tres rondes. Perquè si no, no s'entén que triguem més a muntar la pinya d'un 3d7 que d'un 2d8f. El cas és que el públic tampoc no ho acabat de veure massa clar, i per això cada dos per tres venien cap a la nostra càmera a preguntar si ja s'havien acabat els castells! Sí, sí, senyora, el que passa és que són lents... Sí, sí, no pateixi, que encara n'han de fer més... Potser hauríem d'agilitzar aquesta mena d'actuacions, o aprofitar més les iniciatives de gralles i tabals, que ja han amenitzat alguna de les esperes. Gràcies!
3. Estimats Saballuts, ja n'hi ha prou de despistar el personal, homeee!!! Prou de mocadors amb escuts forasters! S'ha acabat lluir distintius aliens!!! Ja és hora de reivindicar els mocadors nostrats i que les cebes voleïn al vent! Que després em ve tot de gent del públic, amb cara de no entendre ben bé què passa, dient que d'on coi som! De casa, bon home, de casa! Que som els Castellers de Sabadell! "Ai, nena, -em deia ell- és que com que n'hi ha que dueu mocadors de Berga..."
Vídeos
*Saballuts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada