dimarts, 23 de juliol de 2013

Sabadell, Festa Major de Covadonga

Plaça de la Sardana, 20 de juliol del 2013

* Colles convidades: Saballuts (em nego a acceptar-nos com a amfitrions), si més no, aquells (quatre gats) que van sobreviure a la Festa Hawaiana.

* Castells realitzats: Tot i tenir proves gràfiques que asseguraven que faríem castells de 7, en algun moment de l'actuació es va digievolucionar a castells de 6. No ho criticarem pas, aquest cop, perquè es feia evident que acabaríem així. En resum, 2pd4 caracul (no he entès mai la necessitat imperiosa de tocar la pera d'aquesta manera a la càmera; així és impossible saber des de quin coi d'angle s'ha de gravar! Un mira a Cuenca i l'altre a Maó!!), 3d7, 4d7, 4d6a, 2d6, pd5 i 2pd4 caracul... again. Val a dir que ens podríem haver estalviat la torre i els darrers pilars caraculs, i hauríem evitat el diluvi universal. Per cert, celebracions cap, que ja ho vam cremar tot divendres!

* Castellaritat de la plaça: Zero. Cap. Rien. Niente. Nà de nà. Nothing. Boles de palla rodant com les de les pel·lis de l'oest i el vent xiulant... No hi havia gitanes ni globus, cert, però hi havia tot el veïnat escarxofat a les taules allargades del dinar (no es mala idea, però, veure castells assegut mentre vas fotent-te el cigaló), les firetes, la Gran via de fons, i els castells de 6. El nom de la plaça tampoc vaticinava res de bo, ja que fins ara, els encontres saballuts amb sardanistes mai no han acabat bé (vegeu crònica de SantJordi'12). De fet, era una plaça tan castellera, que vam haver de portar speaker i tot, per poder explicar al públic què collons hi fèiem allà (però d'això en parlarem després). Ah! I entretenir el personal amb les gralles, mentre es muntaven les pinyes! Públic exigent!!

* Dubtes, reflexions i altres rucades de diversa magnitud que ens veiem en l'obligació moral de comentar (perquè sí):

1. Hi ha algú més que cada cop que sent "Covadonga" no pugui evitar de pensar en surferos i les Tortugues Ninja?!! "Covadongaaa!!! Súbete a mi olaaa!!!"

2. A la crònica d'Esparraguera, el suplent per compromís ja deixava intuir cert malestar causat per la presència de batucaires (a les manis i cercaviles fan ritmillo, però nostrats nostrats, no ho són massa). A SD, per un cop, serem més benèvols (no us hi acostumeu!)  i ens limitarem a comentar la presència del grupet de Covadonga-súbete-a-mi-ola i a rebatejar-lo com a Batucada de l'infern (per intencions i bona voluntat, s'ho mereixen tot; per ritme i coordinació... d'això... que tenien molt bona voluntat). No vam acabar d'entendre, però, la reacció del públic que hi havia sota el porxo (o sí); va ser apropar-se els batucaires, i sortir corrents esperitats!

2. Per si no en teníem prou amb la combinació postfesta hawaina + batucada infernal, encara  s'hi van afegir una gralla i dos gegants (que sospitem que van ser construïts amb la mateixa bona voluntat que es va aprendre a tocar el tabal, a jutjar pel seu aspecte). Sovint ens ho posen realment difícil, per poder resistir la temptació d'enviar gent a la llista d'afusellaments...


3. Moment speaker: Baldellou on fire. El paio ha agafat el micro i s'ha crescut (com es nota que ho fa cada dia!). No només ha presentat i comentat l'actuació i cadascun dels castells, sinó que també ha animat la massa a posar-se a les pinyes. Impagable el "Preparats per veure casteeellsss?!!" (impossible recordar-ne les paraules exactes, el meu cervell només assimilava"¿Cómo están ustedes?!!"), seguit d'un "Síiiii!!!!" per part del públic. Pallassos de la tele, tremoleu!

Baldellou a tope. A destacar les enganxines del bafle: "Sí se puede".


4. Moment pluja: Entre que l'actuació (si és que... a qualsevol cosa li diem actuació...) ha començat amb retard (pel gran gaudi que ens oferien els batucaires i els gegants), i que després ens hem passat el plàning previ d'actuació pel forro de les butxaques, la cosa s'ha allargat de tal manera que descarregant els últims pilars ha començat un xàfec de l'hòstia! La penya s'ha aixoplugat com a ha pogut sota el porxo (el metàl·lic, s'entén, no el casteller, que a sota no hi cabríem tots), mentre els veïns recollien a un ritme frenètic les taules i les cadires, i les entaforaven sense pietat (que hi ha gent parapetada? És igual! Tira pà lanteee!) també a l'aixopluc. Que de fet, tampoc no resguardava gaire perquè plovia de costat. Putada.

Amb tot això, la nostra canalla, tan avesada a batejar-se cada final d'actuació (Fa sis anys que fas castells? I què?!! Fot-li mullena!) no ha pogut resistir la temptació de fer unes ballaruques sota la pluja, i els pares darrere deixant-se la gola, cridant-los a entrar al porxo (el metàl·lic, de nou, que l'altre pesa massa per entrar-lo la canalla), i ells sant tornem-hi, un cop i un altre esquivant papes i corrent sota la pluja (el Moya petit fins i tot anava llençant aigua amb una ampolla batejant la pròpia pluja... no ho hem acabat d'entendre). El moment més crític ha estat adonar-se que la carpa amb els sortidors de cervesa ha quedat a l'altra banda de la plaça, amb la immensitat plugil entremig, impedint-nos d'arribar-hi. Aquí sí que hem patit! De fet, a la que ha amainat una mica, uns quants valents han fet un esprint per abastir-nos a tots de cervesa. Herois, senyors, herois!!

Mentrestant, les nostres gralles han provat de normalitzar la situació, i ens han distret perquè poguéssim ballar sota el porxo (val, no tornaré a fer la mateixa broma...) i l'espera fos menys ensopida. Les noies que no ballàvem, vam fer un amic, el Genís, a qui a banda de les pel·lis de por, també li agrada molt mirar la boca de les noies. Se li ha de reconèixer el mèrit d'haver-se après el nom de totes en un tres i no res, i de treure temes de conversa d'allà on no hi ha res. Quina tela...

Per últim, el Compro va ser l'únic que es va atrevir a fer el que tots desitjàvem: anar a buscar el cotxe i plantar-lo sota el porxo (amb dos collons!) perquè la Sandra i el Roger no es mullessin en entrar al cotxe. Sí, senyor! La resta vam fer temps fent cervesetes i parlant amb el Genís fins que va parar de ploure...
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada