dimarts, 9 de juliol de 2013

Barberà, Actuació de Festa Major

Avinguda de la Generalitat (àlies la-plaça-de-l'ajuntament-i-punt), 7 de juliol del 2013
 
* Colles convidades: Xics de Granollers (és com el dia de la marmota, no sé quants cops hem actuat plegats ja aquesta temporada!) i Castellers d'Esplugues (per un moment dubtava si tornàvem a ser a Camp d'En Grassot). 
 
* Colla pseudoamfitriona perquè no participa de l'organització però té Barberà com a segona casa (amb placa commemorativa i tot!): Saballuts.
 
* Castells realitzats:
 
  • Saballuts: Ara ja tiro de retalla i enganxa pel que fa als castells... 3pd4 (feia setmanes que no fèiem pilars d'entrada!), 3d8 (és tan avorrit que ja ni me'l miro, fotem-li folre ja!), 2d8f (amb un folre que ho ha donat tot... dios, com hem patit veient recol·locacions de peu!), 4d8 (que ens ha fet patir més que la torre, i no hauria de ser així...), vano de 5 i pilar al balcó (avui com toca, pujant-hi el baix i tot). Celebració destacable després de la torre (lero-lero i saballuts-collonuts; proposo buscar-ne un tercer per tirar la casa per la finestra el proper cop que estrenem castell).
  • Xics: Avui han aparcat l'abominació castellera (sí!!) i han optat per 2pd4, 2d7 (avorridot), 4d8 (amb peu desmuntat... valtros sí que moleu!), 5d7 (preciós, no com aquella cosa aberrant i informe anomenada 7) i pd5. Actuació funcional sense èpica i sense celebracions.
  • Cargolins: pd4 (al mateix ritme que la resta de pilars simultanis, molt bé!) , 4d7 (leeent!!), 4d7a (superleeeent!!!), 3d7 (superlentíiiisssimmm!!), pd5 i pilar al balcó. Castells solvents (i eterns) i celebracions nul·les.
En resum, avui Xics guanyen el títol a Màsters dels peus desmuntats, Saballuts el de l'Ànima de la festa (bàsicament perquè ningú més ha fet cantarelles) i Esplugues confirma i revalida el nom de "cargolins" (a l'Enric Simó li ha canviat la veu durant l'aixecada i descarregada del 4d7a; va començar l'actuació amb quatre anys, i l'ha acabat que ja s'afaita!).
 
* Castellaritat de la plaça: Buf, no sabem ni per on començar... Hi havia la gitana dels globus amb la Dora la Exploradora i el Rayo Mcqueen (mori l'inventor/descobridor de l'heli; només mola per fer veu de barrufet), el paio de les bombolletes (ja n'havíem demanat l'afusellament en cròniques anteriors; ens hi reiterem), el dels globets de formes (aquí fem parèntesi llarg; a banda de l'antipatia innata que desperta un adult fent gossets salsitxa amb un globus, que ja seria prou motiu per a la lapidació, aquests paios són la causa de veritables conflictes paternofilials: Mama, jo vull que em faci un tiranosaurus rex, compra-me'l... / Señora, que sólo es un euro, cómpreselo al niño... / Mama, només és un euro, només és un euro, compra-me'l, compra-me'l... Si ja no és per l'euro, és per la ràbia que fot l'home! I el nen que comença a sanglotar i a exercir el seu dret a pataleta, que la cosa no pot acabar bé de cap manera. Ara ja no s'estila, però fa uns anys tots sabem com hauria acabat aquesta història: amb tot el palmell de ta mare marcat a la natja. Tanquem parèntesi). Després també hi ha les àvies dels ai, ai, ai i les que s'emprenyen si t'hi poses al davant, perquè niña, que no se ve ná (l'energumen que hi havia al meu costat, s'ha rebotat i li ha fotut un calvo a la iaia que protestava; prometo que no m'ho invento), els nens que corren amb la piloteta (niño, deja ya de joder con la pelota), els que no aplaudeixen quan toca, els cotxets de nadons que se senten irremeiablement atrets pel trípode de la càmera de SD... En resum, la plaça de l'ajuntament de Barberà és un pet en majúscules.
 
* De noms, amenaces de mort i d'altres comentaris de dubtosa utilitat:

1. Des de l'actuació a Camp d'en Grassot que patíem pel Justín (amb jota castellana) de Xics, així que hem organitzat una investigació exhaustiva per tal d'esbrinar què li podia haver passat (vaja, que ens hem apropat al René i li hem preguntat directament, però dient-ho així queda com menys professional). La qüestió és que el Justín s'ha tallat el cabell (ooohhhhh!!) i confiem que SD no hi hagi tingut res a veure... (ens han dit que a Xics també l'anomenen Justin, i no ha quedat gaire clar si el nom va arribar abans o després de la nostra crònica d'inici de temporada... ups!).
 
2. Després de veure el ritme tropical de Cargolins (si algú tenia dubtes del per què del nom, a hores d'ara ja ho tindrà resolt), les torres (en plural... ho petem!) de 8 amb folre de Saballuts ens semblem de velocitat terminal. Només hi ha una cosa al món que superi en lentitud els Castellers d'Esplugues, l'adsl del Carmel.
 
3. Nominats a l'afusellament del dia:
  • El responsable de programar les proves de so del concert del vespre. Entenem que les proves són necessàries, però collons, és estrictament necessari fer-les durant l'actuació castellera?!! I suposant que fos inevitable, el paio del micro (ei, ei... sí! sí! ei... Vamba a la boca!), el de la percussió (que no li faltaven proves, sinó assaig) i la resta de la troupe, no podrien haver tingut el detall de fer-ho entre castell i castell, i no mentre sonaven les gralles?!! Per un moment els nostres amics de rosa (els Geganters de la Creu Alta) se'ns van fer simpàtics i tot!
 
4. No hi havia barra a la plaça, fet imperdonable en una festa major (concert sense barra?!!!! què serà el proper?!! acabar les festes abans de les 3h?!!... OH-WAIT), però per fortuna, les dots multitasques de SD ens han propiciat una cerveseta (llauna d'estrella d'origen desconegut, però amb un parell d'horetes de nevera de menys; no es pot tenir tot en aquesta vida). Mentre hi hagi birreta, doncs, hi haurà servei de pàrquing infantil.
 
5. SD hem estrenat assessor tècnic aquest diumenge. Es veu que és possible canviar l'exposició (hem après una paraula nova, tu!) a la llum... de... de l'objectiu?!! (que és el què collons s'exposa?!) Bé, és igual, l'assessor no ens ha acabat d'assessorar del tot (també és veritat que servidora no es va arribar a llegir mai les instruccions de l'aparell abans de començar a tocar el botonet del rec; ja hem dit des del primer dia que no érem massa professionals... d'acord, sí, gens professionals...). La qüestió és que el tècnic ens ha dit que cliquéssim el més i el menys de no sé on, perquè es cremi el fons (si cal), però no el castell (que és el que interessa). O sigui que si els vídeos no han acabat de quedar massa bé, aquest cop el responsable és el Ferran, per haver intentat professionalitzar-nos (no cal ni dir que, si han quedat bé, m'atribuiré jo soleta tots els mèrits... buajajajajàaa!!).
 
 
La veu del poble
Arriba un nou capítol de la secció amb menys manies del món casteller! Perquè tothom pot dir el que vulgui a... La veu del poble! (una altra cosa és el que en fem naltros després! Buajajajajàaa, again....)
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada