dimarts, 14 de maig del 2013

Sabadell, Sabadell Festa i Tradició

On-és-el-Passeig de la Plaça Major, 11 de maig del 2013


* Colles convidades: Castellers de Caldes i Tirallongues de Manresa


* Colla amfitriona que no era la responsable de repartir el pica-pica, però que pot apuntar-se el punt perquè eren els de casa: Saballuts. A banda d'un tiquet per a beguda (apte tant per a abstemis com per a birreros), també hi havia un entrepà, a triar d'entre: pernil dolç, formatge (del de plastiquillo), llangonissa i xorís (sort que no hi havia xopet, que és molt poc glamourós!). Personalment, m'ha costat acabar-me l'entrepà, perquè feia una mica de bola i quan s'ha acabat la cervesa ja no sabia com lubricar la gola i empassar. El proper dia faré trampa i demanaré 2 tiquets de beguda o mig entrepà només.


* Castells realitzats:
  • Saballuts: 3pd4, 5d7, 4d8 (amb xou de Fofito i Miliki inclòs), 4d7a (amb Milikito i el pilar girat) i pd5 de comiat.
  • Escaldats: pd4ps, id3d7 (primera part), id3d7 (segona part), 4d6a, 3d6ps i 2pd4.
  • Tirallongues: pd4, 3d6a, id3d7 (una sola part), 3d7, 4d6a i pd5.

* Castellaritat de la plaça: Psè... Sort de les àvies que fan ui, ui, ui... perquè la gitana dels globus no va aparèixer quan tocava (estem tranquils, però, perquè la vam veure després, al vespre, i ja sabem que no li ha passat res; confiem que la setmana que ve a Creu Alta no ens torni a fer el salt!), i podia semblar que aprovàvem amb nota! Però és com aprovar amb xuletes, que és funcional, però no deixa cap marge per a presumir. Val a dir, que el paisatge tampoc no acompanyava. Un agraïment al senyor alcalde i al molt honorable (quan es tracta d'obres, no saps mai a qui t'has de dirigir, perquè tenen un do innat per anar espolsant-se les responsabilitats els uns als altres) pel magnífic passeig que ja fa massa temps que pateixen (i no gaudeixen) els sabadellencs. És súper gratificant fer castells envoltats de ciment, baranes de filferros punxeguts i rovellats, terra aixecat (algú que devia buscar petroli...) i brutícia diversa, mentre proves d'evitar que la canalla castellera (hiperactiva de mena) s'enfili on no toca o atropelli cap autobús (ja he dit que era hiperactiva), ja que no hi ha cap mena de separació/protecció entre la "vorera" (no m'he atrevit a escriure-ho sense cometes) i la calçada, i es fa difícil de distingir-ne els espais. Res, el dia que tinguem un ensurt i haguem de plorar, potser es replantejaran fer-hi alguna cosa...


* Reflexions no necessàriament interessants sobre l'actuació, però que farem perquè sí, perquè a SD som així:


1. Sospito que hi ha un pla ocult entre els tronquetis per donar més vidilla a les nostres actuacions. Ja se'ls fa avorrit de fer castells i prou, i ara han decidit hibridar-ho amb el xou de Los pallasos de la tele o el Sálvame (encara no hem acabat de decidir si és més un o l'altre). 


- 4d8, tot el tronc està per la feina... Tot el tronc?!! Noo!! Hi ha un parell de tronquetis irreductibles, que es resisteixen a descarregar el castell i prou, i volen demostrar que a vegades, els homes, també són capaços de fer dues coses alhora! Potser ens hauria impressionat més que fossin capaços de mantenir una conversa no monosil·làbica mentre freguen els plats,  però descarregar un castell mentre es discuteix (i es perd la força per la boca) tampoc no està gens malament! Ara et crido jo, ara tu, ara et foto una cleca a la cama, ara moc el peu... Que la cosa té força mèrit, tu! Que són anys d'imaginari col·lectiu estroncats en un moment!

- 4d7a, esferificat a segons (o abunyolat, el que us faci més gràcia). Aquest cop el dúo dinàmic en són uns altres, que també volen ser capdavanters en el camp de la hibridació castellera: castellers i fonambulistes: Mira, miraaa!!! Sin manooos!!! Ara et deixo anar, ara m'agafo del pilar. Ara l'altre fot un amago de caure... Sí, senyors! Valor afegit! Espectacle assegurat!! Tot un èxit mediàtic!!

2. Senyors de la tècnica, què collons passa?!! Estem començant a perdre el nord o què? Que no sóc jo de pegar als tronquetis, però una hòstia a temps, quita mucha tonteriaUn parell de cleques mentals, ja! No volem més hibridacions a tronc, mentre la pinya ho dóna tot. 


3. Col·legues, on són els meus peus desmuntats?!! Escaldats i Tirallongues ens han passat la mà per la cara a l'hora de desmuntar. Ells sí que saben estar a l'alçada del que espera SD!! Si Saballuts perd el títol de Màster dels Desmuntars, què ens queda a la vida, eh?!!! El Komando Mordor us envia el primer avís: peus desmuntats sí, hibridades no! 


4. La intenció és el que compta, i això és el que em preocupa. Què pretenien els de Sabadell Festa i Tradició, regalant un pongo (dónde-lo-pongo?) lleig del cagar, a cadascuna de les colles participants?!! Què volen? Que Tirallongues i Escaldats ens apallissin? I encara seria poc, perquè el trasto no mereixia menys d'un parell de costelles trencades i un ronyó penjant. Menys despeses supèrflues i més tomàquet als entrepans (per poder empassar sense fer bola!)!!!



Foto del nou Presi, la Primera Dama i el pongo


* Breus apunts breus sobre els tres pilars al concert de La Carrau:


1. Els de l'organització de Sabadell Festa i Tradició són uns catxondos! Va i ens porten un grup de Terrassa! I simpàtics de mena, eh!! Que no són gens d'aquells de Terrassa, que fan una mica de ràbia! Que ens dediquen cançonetes i tot!

      
"Els nois de Sabadell
s'han comprat un microscopi
per buscar-se la cigala
quan els pica l'amor propi.
Si vols que te la fiquin
posa't panxa per amunt
i veuràs "que" polseguera
que t'ix del forat del cul."

I naltros, com a tontos, vinga a aplaudir!!! Esto en mi barrio es buyaaa!!

2. Sentir com des de l'escenari, un dels músics es pixa de la pinya ballarina del pilar, no té preu! "Es mou molt aquesta pinya, eh!!" Vegeu-ho al vídeo Ballaruques i pilars)


3. Gravar de nit, amb els focus de la plaça apuntat-te gravis des d'on gravis, i provar d'agafar els dos pilars simultanis i l'escenari de fons, no ha estat gens fàcil. Gravar la plaça mentre ballaven gegants i l'animalada, es feia un pilar, els diables cremaven, i el públic feia la conga ha estat quasi missió impossible. No s'accepten reclamacions.





"La convidada"

Per últim, una abraçada gegant i efusiva als Simó Benítez, que m'han acollit a casa seva durant tot aquest cap de setmana, perquè SD pogués immortalitzar tot el cap de setmana amb la nostra càmera (i pseudocrònica). Sense l'ajuda d'aquesta mena d'espònsors, la logística actual no permetria que SD hi fos a totes les actuacions! Gràcies mil!!!





Vídeos

* Saballuts


* Escaldats


* Tirallongues






2 comentaris:

  1. Només puc dir gràcies per l'exhaustiu seguiment de l'acotxador més maco del món i per cuidar del de la veueta aquesta que sona a la majoria del vídeos. Ha estat un plaer tenir-te de Convidada. Casa nostra és casa teva!!

    ResponElimina
  2. Tu ves dient aquestes coses, i encara acabareu tenint una okupa a casa cada setmana!! XD (Els del Carmel no plorem, els del Carmel no plorem...)

    ResponElimina