dimarts, 10 de setembre del 2013

Sabadell, Vigílies de Festa Major

C/dels Emprius (Local dels Saballuts... perquè seguim sense tenir nom. Des de SD ja vam proposar fa temps Can Acme), que plou i a Sant Roc no s'hi pot anar. Visca el clima Mediterrani. 7 de setembre del 2013

* Colles convidades: Colla dels Serveis Sanitaris i d'Ambulanciers (que es veu que amb la pluja els van enviar tots de la cercavila a Emprius).

* Colla amfitriona: Saballuts, tot i que amb moltes baixes presencials (digues-li per la pluja, digues-li perquè encara dormien la mona de la nit abans; la festa major passa factura!).

* Castells realitzats:

  • 2pd4 amb enxanetes que s'estrenen.
  • 5d7 amb discurset previ perquè ens centrem amb els castells d'avui, i no amb els de demà... buf! (Passa com quan et diuen "no pensis en l'elefant" i què és el primer en què penses? En l'elefant!)
  • 3d8 amb peu desmuntat (Buuuu!! Fueraaaa!!!)
  • 2d7 amb peu desmuntat (Buuuuu!! Again...) i un poc d'èpica.
  • 4d7a (Quarta ronda?!!! Cansosos...) sense peu desmuntat, però fent patir igual, i la Sira llençant-se en pla kamikaze des de l'agulla en descarregar. Potser no caldria jugar-se-la a menys de 24 hores de provar castells molt grans.
  • pd5, 4pd4 i pd3 de canalla (Serà per pilars!! Podem anar marxant ja cap a casa?!!)
En resum, actuació de dissabte tarda, indoor i en la intimitat. No passarà a la història dels castells, precisament.

* Castellaritat de la plaça: Cap, que no hi ha ni plaça, ni públic. La part positiva és que hi havia cervesa (tot i que a 1€, i per una xibeca en un got de plàstic! Collons, que només hi érem Saballuts!! Podem fer negoci a costa dels forasters i no dels de casa?!!), i a Sant Roc no hi queda cap bar.


 La veu del poble
Arriba el catorzè episodi de La Veu del Poble, bàsicament perquè ja enyoràvem editar algun vídeo! 
Publicat per a

2 comentaris:

  1. Xevi10 de setembre del 2013, a les 17:32

    Mestressaaaaaa, que s'ha oblidat de comentar que en arribar a Can Acme (?), l'aigua de la pluja ja s'atansava perillosament a les lloses del terra atenuant, i que gràcies al domini de la fregona i al bon saleru d'uns voluntaris de Ripollet, en un plis-plas va quedar tot ben endreçat!
    Ah, i potser no sigui gaire meritori des del punt de vista casteller, però va anar d'un trist que al Toll li ventessin un cop de mochu a la closca! Malauradament, però, tot va quedar en intent :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma Martí i Lozano10 de setembre del 2013, a les 20:48

      Ho sentim, a servidora se li va allargar la migdiada i va arribar mitja hora tard al local. Collons, això s'explica!!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)