SOCIALS

Aquí anirem penjant qualsevol vídeo de l'entorn saballut, més enllà de les actuacions, perquè pertànyer a una colla castellera és molt més que fer castells.

19/06/2012

Per molts anys, Saballuts! Feliç XVIIIè aniversari!

Després de la gran actuació de diumenge (digueu-nos clàssics), tocava dinaret al local (penseu que serà l'últim aniversari que celebrarem per aquestes terres, que a l'estiu ja tindrem el nou!!!!). I com a tot dinaret, les nostres càmeres han anat gravant una miqueta aquí, una miqueta allà... El material no sempre dóna de si, o seria massa llarg de veure-ho tot (i sobretot de penjar-ho al tutub!! I no tenim tanta paciència!), així que...

Aquí teniu el muntatge del dinar d'aniversari de la colla dels SD!!!
Dinar del XVIIIè aniversari saballut



15/05/2012

Properament... el vídeo de l'Assaig de l'amic!!

Estem editant el muntatge de l'Assaig de l'amic, però en tenim per dies. Ja us en seguirem informant!




10/05/2012

Demà, Assaig de l'amic 2012!!!

Si veniu, tindreu biquini i beguda gratuïts i participareu del sorteig de merchandising saballut! També hi haurà un pica-pica! Però això no és res! Si veniu a l'assaig de l'amic, tindreu l'oportunitat d'aparèixer en el vídeo que Saballuts Digitals dedicarem a aquest assaig tan especial, i de convertir-vos en un dels protagonistes del nostre bloc! La nostra càmara hi serà!! I tu?

No us podeu perdre l'Assaig de l'amic 2012!!



26/04/2012

A continuació trobareu un relat que havia de ser presentat pel concurs literari de Sant Jordi, però que, malauradament, he arribat tard... Olee tuuu, oooole tu....
Així que he decidit penjar-lo aquí i amortitzar el temps que he trigat en descobrir com es penja una entrada en el blog. De la mateixa manera s'accepten votacions a vore si entre tot el vostre suport quedem ben amunt en un ranking no oficial que m'acabo de treure de la màniga. Apali, aquí el teniu. Ah, visca la rosa i el llibre.



Pseudònim: Casteller Bonsai.

Mentrestant, en un univers paral·lel...

Tarda de Dimarts. Barri de les Corts. Els jugadors del Mediàtic club de futbol comencen a arribar al camp per entrenar. Alguns ja es corden les bambes, altres s'ajusten la goma dels shorts.

- Carai, quina empenta!, pensa en Pessi, Normalment sóc el primer en arribar!

Seria un entrenament normal sinó fos perquè avui està previst parar la sessió una hora i mitja abans. El motiu: és estrictament necessari deixar de banda allò que feien, ja que el món s'atura quan en algun lloc remot, s'hi fan castells.

En Pessi només ha tingut temps de descarregar l'estrès acumulat durant tot el dia xutant algunes pilotes a porteria. Amb prou feines ha pogut posar en pràctica allò que tenia pendent des de la setmana passada i els seus companys d'equip se'l miren com un quillo de l'hermètica es mira el revisor quan l'enxampen sense bitllet al tren.

Arriba el moment esperat, -pels altres- la gespa es retira, l'equipació se'n va de pet a la rentadora, gairebé sense gota de suor i tothom entra de pet al vestuari, no sense abans anar al bar del recinte on la cunyada d'un jugador et serveix begudes energètiques a 0,80 euros l'ampolleta. A partir d'aquest moment, les cares dels jugadors es transformen com en Frizer quan passa del segon estat al tercer; és llavors quan en Pessi, ben estabornit per l'efecte, se n’adona que en alguna banda, algú ha posat un aparell que projecta vídeos de castells de l'última actuació dels Peluts del Vallès.

Allò pel qual s'havien preparat haurà d'esperar, qui sap, potser una setmana més, tot i que diuen que aquest Peluts ja no podran jugar la final del concurs on participaven. Fet que allibera en Pessi dels pitjors presagis de cara a curt termini. Però quan semblava que tot tornarà a la normalitat, algú exclama:

- Haurem d'esperar a veure un altra actuació el 25 de Juny, que és quan juguen l'altra final de l'altra competició!

Sembla com si en Pessi fos l'únic membre de l'equip que recorda que el dia 27 tenen un partit molt important, jugant a casa. Anys enrere, quan arribava aquest partit, l'estadi era ple fins a vesar: tothom esperava veure la gran exhibició que els del Mediàtic Club de futbol oferien a la ciutat. De moment, però, els nois i noies d'en Mec Guardiola només es distreien veient collonades, enlloc de seguir preparant-se pel partit important.

En Pessi sempre havia pensat que era un escàndol el salari d'aquests castellers. Ell marcava gols amb il·lusió, sense cobrar un duro i amb molt d’esforç, només per reivindicar qui eren els de la seva espècie, i demostrar què eren capaços de fer.

Podrien els del Mediàtic Club de futbol millorar els resultats d'anys anteriors (o com a mínim, igualar-los) en aquest partit que els esperava, si seguien prioritzant les collonades i no els entrenaments??

En Pessi desitjava i confiava que l’equip recordés allò que havia estat, per poder tornar a ser allò que volia ser.