Granollers, Diada de la Tripleta

Plaça de l'Església (diumenge 19 d'octubre)

Avui hauríem volgut ser a plaça Catalunya, a Barcelona, fent país, però com encara no disposem del do de l'omnipresència (per als de la LOGSE, que no podem ser a tot arreu alhora),  i teníem actuació a Granollers, no ha pogut ser. La possibilitat de retrobar els nostres herois Xics (el Justín-amb-jota-castellana-que-fa-més-gràcia i l'Speaker Samurai), ha resolt ràpid el dilema, i hem fet via cap a Granollers. #WithLove

• Colles participants: Xics del Justín (que actuen aquest any com a amfitrions), Sagals d'Osona (que faran d'amfitrions l'any vinent) i Saballuts del karma-no-ens-estima (que ja vam fer d'amfitrions l'any passat, i vam oferir xocolata desfeta abans de l'actuació... Ahí lo dejamos...). S'ha de dir, però, que cap de les tres colles duia una pinya excessiva (#Eufemisme), i s'ha tirat de soques tricolors.

• Castells realitzats:

Ronda de pilars d'inici

(Fotos cedides per Conchi García. Mercis mil!!!)

• Xics: 3pd4 amb cors de felpa rosa i cartellet d'Oncovallès inclosos (que es veu que avui era el dia del càncer de mama, tu! Endavant les natges!!!).

• Saballuts: 2pd4 sonsos, sense cors ni cartellets (buuu!! fueraaa!!).

• Sagals: 2pd4 tan avorrits com els de Saballuts (així no hi ha manera, tu!)

3pd4 de Xics, sense Justín però amb amor.

Primera ronda

• Xics: 3d8 amb peu desmuntat (cosa que hem agraït molt, perquè hem pogut canviar de lloc i provar d'esquivar -infructuosament, tot s'ha de dir- el sol)  i amb la rengla un poc remoguda. L'aleta no es veurà, perquè en el punt màxim d'empanamenta, ens hem oblidat de mirar la pantalleta de la càmera, i ens hem menjat l'acotxador i l'enxaneta. La culpa és del sol, que ens enlluernava, i no ens permetia veure res.

• Saballuts:  3d8 avorridíssim, però ara per ara, és el que hi ha. Creuem els dits, toquem ferro, fusta, porexpan i el que faci falta, perquè la setmana que ve ens quedi petit... Oh, Chuck Norris Nostru Senyor, lloat sigueu! No permeteu que caiguem un altre cop, ans deslliureu-nos de qualsevol puff!

• Sagals: 5d7 gravat com un 3. No tenim excusa, ens n'hem adonat tard i no estàvem en condicions de creuar la plaça corrent, amb la cerveseta, el trípode i l'estelada (suposem que ja és del tot innecessari insistir en el detall que no som ni professionals, ni seriosos, no?). 

Segona ronda

• Xics: 4d8 amb peu desmuntat (i sabem de bona font que s'han plantejat si desmuntaven un segon peu... Aiii, només de pensar-hi, ja ens posem tontos!!) i el Justín a terços. També sense aleta (que d'haver-n'hi, n'hi ha hagut, però altre cop ens ha quedat fora d'angle... La culpa és del Justín, que ens enlluernava, i no ens permetia veure res més).

• Saballuts:  4d8 sense peu desmuntat i tan lleig com venim acostumats (no es poden perdre les tradicions, tu!). 

• Sagals: 2d7 (amb fotògraf de mòbil espontani tapant-nos segons. Moriu, espontanis, moriuuu!!!)

Tercera ronda

• Xics: 2d7 sense peu desmuntat (aquí ens heu fallat...) i amb una enxaneta mida pin-i-pon, que les cames no li arribaven per passar l'acotxador.

• Saballuts: 2d7 muntat, com no, al revés que les altres dues colles (si no duem la contrària, rebentem! preferim deixar una sola rengla a la baixada, que no pas repartir-la! som gent d'extrems, tu! o tot o res!!), i un pèl girada (sí, està clar que folrada ens queda molt millor...).

• Sagals: 3d7a amb segons sense problemes per rodolar (o sí, que baixen de cara i caminant tranquil·lament,  amb tota la patxorra, però com a mínim no acaben omplint-se la boca de carretera) i amb l'enxaneta petrificada fent l'aleta, que pensàvem que havia decidit no baixar i quedar-se allà dalt fins arribar a la majoria d'edat (sí, ho sabem, el moment està molt malament, però tampoc no és qüestió d'aïllar-se dalt d'un pilar de 5...)

Ronda de pilars 

• Xics: Vano de 5 (gravat de cul) amb el nostre ídol adolescent fent de segon al pilar de l'esquerra. Què més es pot demanar? (#MoltFans).

• Saballuts: ipd6 (ple d'ombres, sense espai per encabir sis pisos dins de l'angle de la càmera, amb una furgo aparcada impedint-nos d'anar enrere i moviment a mig pilar. Un desastre absolut... igual que el vídeo! ¬¬'), i 2pd4 (un tapant l'altre, però ben ferms com per poder fer l'aleta i descarregar, ole!, millora qualitativa...). 

• Sagals: pd5 amb el terç fent OK encara no sabem a què o a qui (algú ens ho sap dir?).

Ronda de pilars (bonus track) 

• Sagals, Saballuts i Xics: pilar de 3 de canalla multicolla; pinya tricolor, baix sagal, segon saballut i enxaneta xic. Ens avorríem i hem provat d'hibridar-ne els noms, però admetem que sense massa èxit (Sasaxi? Sabacs? Xisasa? Xibals?!! Res, deixem-ho en "multicolla", que sona molt millor...)

La canalla, aprenent dels grans... Si falta pinya, fot-li color!

En resum, seguim deixant desert el títol a Màsters de la Festa i la Disbauxa, que estem tots d'un sonso que és massa! Pel que fa al de Màsters del Desmuntar, guanyen Xics sense cap mena de dubte, tot i que ens han defraudat un poc a partir de la tercera ronda, quan encara pensàvem que podríem trobar-nos davant d'un ple total, tres rondes, tres peus (pos va a ser que no!). Saballuts, per la seva banda, s'emporten un merescudíssim Màsters a Pupes i Malastrucs, que en quan comencem a parlar del 4d8a, comencen a passar coses xungues: pilars que cauen, tronquetis lisiats ("Hola, soy el típico puff del menjador hijo de puta que se mueve para romperte el dedo del pie..."). Finalment, Sagals s'enduen el de Màsters de l'Anticrònica SD, perquè no ens han donat peu a riure'ns o a queixar-nos de res. Joer, tios, a Roda molàveu més!!

• Castellaritat de la plaça: No hi havia globus, ni gitanes, ni pistoles de bombolletes, (ni públic...), però sí un parell de bars, un munt de mocadors i cors afelpadets de color rosa. Aprovat justet i encara gràcies!

• Coments, anotacions i escolis diversos (que de ben segur ens ajudaran a fer tants amics com sempre...):

1. Estimats Xics, hem de parlar. A SD estem molt contents amb la vostra productivitat desmuntant peus, però hi ha coses que no es poden consentir. Ara fa mesos, vau permetre que el nostre venerat Justín es tallés el serrell (tot i que en els nostres cors sempre en durà), fet que va ser del tot inacceptable.  Avui, per si no n'hi havia hagut prou, heu permès que l'Speaker Samurai prescindís de la cinta al cap i esdevingués un Speaker a seques!! Això no es pot permitir!!!  És per això que us hem dedicat un nou SD Files: SD Files, Xics' connection. Per cert, que no ens va acabar de quedar clar, quan deieu que era la Diada de Xics? (#Xist)

2. Saballuts no tenim bon feeling amb capellans i mossèns en general. Confirmat. Per segon cop en menys d'un mes, els nostres grallers han estat convidats a no emprenyar les beates de missa. Avui actuàvem a la plaça de l'església que, com el seu nom indica, és una plaça on hi ha una església (no descobrirem la sopa d'all, ara...). I es veu, ves quines coses, que a les esglésies, els diumenges a les 12h (just a l'hora de les actuacions castelleres), hi ha gent que té poca feina i hi va a missa (segurament la meva iaia discreparia, i diria que els que tenim poca feina som els que nem pels puestos enfilant-nos els uns damunt dels altres, però vaja...). El cas és que s'ha sol·licitat als nostres grallers que toquessin d'esquena a l'església, no fos cas que les bones gents no sentissin el mossèn (que, perdoneu-nos, però la bíblia té els textos que té, que no se'n fan de nous, així que ja se'ls haurien de saber de memòria!, que després del primer cop, la resta ja són reposicions!)

3. Ganàpies del món, que està passant?!! Infiltrats no-universitaris a banda (som curtets, eh?! "foto de colles universitàries a les escales davant de l'església!!" I una massa preinserso de pet cap a les escales! Que no regalen res, tu!! una guerra havíeu de passar!!), on s'és vist fer-se fotos amb Arreplegats?!!! Això abans no passava...

Ganàpies, Arreplegats, Xoriguers, Engrescats... (quan érem 4 tot era més fàcil)

4. No vols caldo? Dues tasses! Segona foto de grup de la jornada, aquest cop en suport a l'Associació d'Ajuda Oncològica ONCOVALLÈS. Impagable el sector posant davant la càmera amb cigarro i puret. Quina tela!

5. SD odiem el 4d8a. L'odiem oficialment. Cada cop que el 4d8a entra en l'equació saballuda, el cosmos es confabula per donar-nos pel sac. Divendres el Capo anunciava que el el ditxós castell de marres es duria a plaça per Diada, i 24 hores després, un terç es trinxa el peu (i la temporada). Per si no en teníem prou, el bon home també nava de segon al 3d9f i al 2d8f. Ja ho hem dit abans, però hi insistirem, volem els tronquetis embolicats amb paper de bombolletes, ja!

6. Com dir-ho de forma constructiva...? 4 anys treballant la mateixa alineació de pd6, encara que és evident que no funciona?!! És de locus! Per quan un canvi de pilaners? És més, quan treballarem altres pilaners, per tal de poder fer canvis al pd6? 

La Veu del poble

Avui tenim nou capítol de La veu del poble! I ja en són 22 (sense comptar capítols apòcrifs)!! Apa-li, que vagi de gust! I recordeu, que si voleu dir res, independentment del color o l'escut de la camisa (també podeu venir sense, si us fa il·lusió!), només cal que busqueu la nostra càmera a plaça, i gustosament us cedirem les mítiques ulleres que preservaran el vostre anonimat. Perquè tothom pot dir el que vulgui a... La veu del poble!!

La Veu del poble (capítol 22)

Vídeos

- Xics

• Pilars d'inici
• peu desmuntat de 3d8
• 3d8
• peu desmuntat de 4d8
• 4d8
• 2d7
• Pilars de comiat
• Pilar de canalla multicolla

- Saballuts

• Pilars d'inici
• 3d8
• 4d8
• 2d7
• ipd6
• Pilars de comiat
• Pilar de canalla multicolla

- Sagals

• Pilars d'inici
• 5d7
• 2d7
• 3d7a
• Pilars de comiat
• Pilar de canalla multicolla

- Rucades audiovisuals del dia

• SD Files Xics' Connection
• La Veu del Poble (capítol 22)

Festa major de Caldes de Montbui

Plaça de la font del Lleó (diumenge 12 d'octubre)

• Colla amfitriona que passa sense cap mena de dubte a compartir (amb Capgirats de Castellar) la primera posició en la llista de dinars i que per tant mola dos pobles i mig: Escaldats de Caldes. Ens han ofert amanideta, botifarra i llom amb patates, vi (que no era del Viña Brasa!!), cafè i roscos!!! Això sí, la birra anava a part i costava 1€...

El vinet (i l'aigua pels peixos)

• Colles convidades: Castellers de Lleida (que tenen gent molt alta -què carai els donen de menjar per allà dalt?!!- i que se sent irremeiablement atreta per la nostra càmera, facilitant així la feina de gravar) i Saballuts (ben poquets, que amb prou feines ocupàvem els dos autocars...).

• Castells realitzats:

Ronda de pilars d'inici

• Cap ni un, i això que l'actuació començava a les 11! I encara gràcies, que així hem acabat abans, perquè amb el ritme tropical que dúiem avui les tres colles a l'hora de muntar les pinyes, podríem haver empalmat amb dilluns... Que algú ens expliqui com pot ser que duent la poca gent que dúiem totes les colles (que entre les tres fèiem una pinya i prou), haguem trigat la vida a organitzar-les. Som tots un ***** parres.

Primera ronda

• Escaldats: Dos id3d7 (un amb peu desmuntat, i l'altre, sense; el somni de SD). Al primer, l'acotxador ha nat pujant molt, i molt, i molt, i molt a poc a poc, fins que s'ha encallat a quarts i s'ha optat per tirar avall.  Al segon no sabem ben bé què ha passat perquè hem deixat la càmera gravant sola, mentre acompanyàvem l'Aina Compromís a fer pipí (feia molt de temps que ja no ho fèiem, això! la canalla creix, s'emancipa... i ja no hi ha cap papi que ens porti la birreta d'agaraïment de rigor... snif, snif...).

• Saballuts:  3d7a (gravat des de baix de la plaça, amb certa dificultat i de qualsevol manera, perquè a la part de dalt el sol picava com una mala cosa). Teníem tan poqueta pinya, que quan l'Esteban ha sortit rodolant per deixar l'agulla sola, aviat se li ha acabat la superfície per rodolar i ha acabat a terra, que ningú no l'ha agafat.

• Lleida: 5d7 i pim-pam.

Segona ronda

• Escaldats: 5d6 

• Saballuts:  3d8 amb la rengla i la plena tremoloses a la pujada

• Lleida: 2d7 que ha remenat una mica en col·locar-se la canalla.

Tercera ronda

• Escaldats: 4d6 amb pilar sibilant (que semblava la dansa de la cobra, però canviant el faquir amb la flauta, per les gralles i el tabal).

• Saballuts:  4d7a (que ha nat tan a poc a poc, que per un moment semblava que s'hagués parat el temps).

• Lleida: 4d7 a contra-rellotge, que ens sortia la llumeneta pampalluguejant (rotllo avís d'autodestrucció) anunciant que ja no hi havia més espai a la targeta de memòria de la càmera (efectivament, no vam pensar de formatejar TOT el que havíem gravat a concurs....).

Ronda de pilars 

• Escaldats: pd5 (que ens pensàvem que s'havia quedat en intent, però no, que l'han descarregat).

• Saballuts: pd5

• Lleida: Vano de 5 amb el pd5c (sospitem que el volien baixar més ràpid perquè sabien que darrere nostre venia una cercavila de gegants. L'altra opció és que hi havia gana i volien nar ràpids a dinar, abans no hagués de marxar l'autocar).

  

En resum, Escaldats s'instauren com a Màsters del Desmuntar (i si no ens falla la memòria, tenen el record amb 2 castells desmuntats i un peu. Saballuts, Caldes molen més!), mentre que la resta de premis saballutsdigitalencs queden deserts: ni Festa, ni Disbauxa.

• Castellaritat de la plaça: quatre firaires amb globus (un d'ells tenia dos manyocs! un de normals i un de  miniglobus! quant de temps trigarem a veure-ho a la resta de places?!!) més un amb pistoletes de bombolles, flanquejant totes les possibles sortides de la plaça (el malson de qualsevol pare, impossible esquivar els firaires; no hi ha cap escapatòria, el nen t'acabarà demanat un **** Bob Esponja volador), una inclinació del terra nivell Pisa, dues primeres rondes sense gairebé públic (que ha arribat a tercera ronda, bàsicament perquè venien a veure els gegants... en fi), un nen tocant batucades infernals espontànies amb un timbal de joguina (ole pel qui va tenir la gran pensada de fer tambors, flautes, trompetetes o qualsevol altre objecte susceptible de produir soroll per a distreure la canalla; D-O-L-O-R per a tu, també). 

• Comentaris, dubtes i altres ais dels que podríem prescindir amb tota probabilitat (però que si no féssim, no podríem tocar la pera a ningú):

1. Cada cop que ens dirigim a Sabadell Centre per nar a buscar l'autocar de Saballuts (és un dir, que el dels vinils amb l'escut de la colla, ja fa dues temporades que no li hem vist el pèl; de fet, és provable que Minyons i Txitxes l'arribessin a utilitzar molts més cops que naltros... els devia encantar), ja patim per amb quina una ens trobarem. Castellers que fan tard i per això hem d'esperar tots estoicament, autocars que s'ha empassat la terra (com el Galis a concurs), pluges torrencials amb pinta d'enfonsar el sostre de xapa i enviar-nos de pet al món d'Oz... Si és que arribes a l'estació, i ja vas preparat per a tot... o quasi tot. Avui hem rebut dos impactes. El primer ha estat el Tudela, que es veu que se li en va anar la mà amb l'afaitadora, i ha passat de barbes, a tenir cara de cul de bebè (perquè no hi ha ni un pèl, s'entén). La segona ha estat veure el que semblaven camises verdes amb banderotes vermelles i grogues (d'aquelles que només tenen tres franges...). WTF?!!! Després ens hem adonat que al costat dels nostres dos autocars (el de canalla i un altre), n'hi havia un tercer amb tot de gent que esperaven per fer una bonica excursió a Barcelona, i visitar la plaça Catalunya, el castell de Montjuïch... Fins i tot es repartien una samarreteta blava (quin color, quins records...) que es naven posant a mida que pujaven a l'autocar (de canalles). Gent simpàtica de mena, tu! que ens han posat molt bona cara, perquè han vist que dúiem tots el mateix bon rotllet. Ara, hi havia gent de saballuts, tu, que són molt poc sociables i uns marroneros que naven dient que si avui no hi havia res a celebrar, que si res a recordar... Quina gent! Com que no hi ha res a celbrar?!! Avui és 12 d'octubre i a Caldes estan de Festa Major!!

Gent amb poca feina, traient a passejar l'estanquera.

2. Dubte irreprimible... Abans, per la Festa major de Caldes actuàvem en una plaça amb forma d'embut (rodona i amb pendent cap al mig), s'hi arribava pel carreret que feia pujada que hi havia les puntaires. Ara actuem a la plaça de la Font del Lleó, que és una gran rampa... És que no hi ha cap plaça plana en tota la vila de Caldes?!! Ja està, ja ho he dit.

3. Escaldats han ofert un bon dinar, però ens l'hem hagut de guanyar amb suor, eh! Primer hem fet una marató de la plaça a l'embalat de festa major, on es faria el dinar. Després hem hagut de superar el tap que s'ha format a l'entrada, que hi havia cotxes aparcats i dificultaven l'accés a les escales. Per últim, un cop dins (bé, era a l'aire lliure, així que el concepte "dins" és força relatiu...) hem jugat al joc de les cadires, anant amunt i avall, que si "porta'm també una cadira per mi", i l'altre "que no, porta-les tu", i un tercer "que ja en porto jo...". Al final tot déu ha nat a buscar cadires, i amortitzaven el viatge agafant-ne 4 o 5 de cop. Resultat: cadires per donar i per vendre, que no hi havia prou culs per a tant seient, i més feina quan ha tocat recollir.

El joc de les cadires

4. Acabada la gimcana de les cadires, hem nat seient a taula, esperant a què ens arribés el torn d'omplir el plat. A les taules, però, ja hi teníem el vi, l'aigua i les safates d'alumini d'amanida per nar obrint boca. Ens ha durat poc l'alegria, perquè aviat ens ha arribat una flaire infecta, digne d'atac biològic i guerra química. Pel que sembla, el Mini Compro s'havia despatxat a gust (però com pot ser que una cosa tan petita, pugui provocar una fortor tan gran?!!!!), i la Sandra ha decidit que la taula era un bon lloc per canviar bolquers. Ehem... Taula, menjar, olor a merda... Quin element hi sobra a la sèrie anterior?

L'ús d'armes biològiques per part de la família Compro.

5. Superat l'ensurt olfactiu, i la cua rotllo cartes de racionament (no ho podem evitar, és veure cues per menjar i recordar-nos de la Llista de Schildner) hem pogut seure a taula i gaudir de l'amanida, la botifarra, el llom, les patatones... Bé, gaudir, gaudir... només quan un núvol providencial tapava el sol roent, que avui el Llorenç picava amb mala hòstia, i no hi havia cap sostre ni porxo que ens protegís de l'escaldada (ara ja tenim una lleugera sospita de per què Escaldats es fan dir així)! Patíem pels plats, que eren de plàstic, i ja ens vèiem la botifarra a la tempura de pvc! Ja se sap, però, que la necessitat aguditza l'ingeni! De l'oest de Catalunya (la terra on es pon el sol...) ha sorgit un McGiver que ha creat una obra mestra de l'enginyeria amb l'ajuda d'un mocador casteller i la tapa d'alumini de l'amanida: la visera reflectora!! Riu-te'n del casquet volador i d'altres mariconades del Doraemon, la visera reflectora et permet esquivar els rajos solars i, de passada, putejar una mica els veïns enlluernant-los. Són hores i hores de diversió assegurada! Ben aviat es comercialitzaran a totes les paradetes de merchandising casteller (després de veure les xufes que hi arribem a vendre de vegades, la visera reflectora seria del milloret!). Ah, i valdran el que sigui coma 99, perquè així les tietes (sempre amb amor, eh! que SD respectem la mà que ens dóna de beure!) de totes les colles castelleres puguin desfer-se d'aquelles monedetes marrons tan antipàtiques...

El crac lleidetà amb visera reflectora, model TapaDeL'Amanida

6. Un altre moment pletòric del dinar, ha estat el lliurament d'obsequis a les colles convidades. La Presi saballuda, eficient com és, ha sigut la primera en arribar (bàsicament, només ha hagut de voltar dues taules, i ja hi era), però el de Lleida pobret, ha trigat un poc més. I el pobre tio d'Escaldats (que es veu que no era el Presi, que era un altre, perquè el Presi escaldat estava fent un fill; ara només haurem d'esperar nou mesos, i sabrem si és nen o nena! #Xist) allà esperant, que ja li creixien arrels, i la nostra Presi amb cara de no-ho-acabo-d'entendre.. I tot Cristo cridant "va, Lleida, que us esperen", "va, on és el vostre presi?", "doncs és igual, tu, que s'aixequi algú altre; qui sigui, coi!". I el presi de Lleida sense aparèixer, i la gent que ja començava a violentar-se... quan, de sobte, apropant-se molt a poc a poc (com a les pel·lis de cowboys, que un puntet petit es va enfocant a poc a poc, i al final hi veiem un paio a cavall...) arriba una camisa burdeus coixejant. Cares d'ups! de la gent.

La Presi, el petit Presi i el pongo d'Escaldats.

Vídeos

- Escaldats

• id3d7 (volum 1)
• id3d7 (volum 2)
• 5d6
• 4d6a
• Pilars de comiat

- Saballuts

• 3d7a
• 3d8
• 4d7a
• Pilars de comiat

- Lleida

• 5d7
• 2d7
• 4d7
• Pilars de comiat

XXVè Concurs de Castells de Tarragona

Tarraco Arena Plaça (diumenge 5 d'octubre)

• Colles convidades (per ordre de classificació prèvia): Castellers de Vilafranca, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Colla Joves Xiquets de Valls, Minyo... (ai, no! que aquests no juguen...), Xiquets de Tarragona, Castellers de Sants, Capgrossos de Mataró, Castellers de Barcelona, Castellers de la Vila de Gràcia, Xiquets de Reus, Castellers de Sabadell i Nens del Vendrell.

• Colles a qui Saballuts deu un gràcies mil (sense que serveixi de precedent, que a SD som més de cleca que de carícia) per haver-nos acompanyat al TAP i haver col·laborat a què els somnis saballuts fossin una miqueta més a tocar dels dits (per ordre alfabètic): Castellers de Berga, Castellers de Caldes, Castellers de Castellar, Castellers d'Esplugues, Castellers de Montcada i Reixac, Castellers de Sant Cugat (Txitxes, que mola més), Castellers de Solsona, Marrecs de Salt, Castellers de Terrassa, Minyons de Terrassa (ara sí) i Xics de Granollers (confiem no oblidar-nos de ningú, aquest any...). 

• Resum de la jornada:

1. Arribada a l'estació

Llevar-se a les 5 d'un diumenge, no només és cruel i dolorós, sinó que a més a més hauria de ser il·legal. Que mentre esperem l'autocar a l'estació d'autobusos (la de la xapa de merda com a sostre, sense parets i ple de goteres) caigui la de Crist i pugem a l'autocar més humits del desitjable, tampoc no ha molat massa. Però que haguem hagut d'esperar-nos després, mitja vida per poder enfilar cap a Tarragona (enlloc d'invertir-la a dormir un poc més), ja és per acabar tenint els ovaris ben rellenitos de amor. 

Pel que es veu, esperàvem l'autocar de Ripollet. Diuen les males veus, que el Toni Pe ha guiat el Senyor Conductor de l'Autocar (amb noms i cognoms, com quan la lies pardíssima i ta mare fot el crit al cel) per un carreró estret i amb cotxe aparcat. Un drama en potència. Evidentment, l'autocar s'ha quedat travat i el temps de maniobres ha excedit el recomanable. Per si no n'hi havia prou, en entrar a Sabadell, el senyor conductor s'ha perdut. 45 minuts per fer el trajecte de Ripollet a Sabadell centre. Et felicito, fill. Tenim la negra amb els autocareros...

Reunió de conductors, tot esperant l'autocar de Ripollet.

2. L'autocar 

A les 6.43h, una hora i tres quarts més tard d'haver-nos llevat, pugem a l'autocar, ben mulladets i amb dues tones de son, i tot el que desitgem és dormir una mica abans d'arribar a Tarragona. Impossible, l'autocar és el puto infern: l'aire condicionat a tope (hem tornat a veure els nostres amics pingüins corrent passadís enllà),  un que canta (i s'escolta un pèl massa), un altre que vol estirar el respatller del seient (si dóna pel sac al de darrere, a qui collons li importa?!), l'altre que toca la guitarra (són les ***** 6 del matí!!!), i en quant comença a sonar "nascut entre Blanes i Cadaqués...", una desena de veus s'hi afegeixen. A les 7 i 5, ja van pel "Boig per tu". Ho posen molt difícil perquè des de SD deixem de desitjar l'anihilació total i absoluta del personal. Gandhi també hauria demanat represàlies violentes. Fins a les 7.15h no abandonem Sabadell, i el viatge, ni de lluny fa pinta de millorar. No l'encertem mai amb l'autocar. Apugem el volum de l'mp3 i desitgem que una bomba arrasi el nostre autocar. Mala hòstia en augment exponencial.

Encara no sabem com, aconseguim de fer una petita becaineta, fins que ens despertem per la flaire a vi que recorre la part del darrere de l'autocar. A falta d'esmorzar de forquilla, hi ha qui opta pel pla B. Sense tocar ni un bri d'alcohol (ja tindrem temps després de la tercera ronda) ens fotem mig entrepà de la bossa de piscolabis saballuda, i ens replantegem si no fer un glop de vi, no per vici, sinó per poder empassar l'entrepà xiclet-xiclet, que no hi ha manera que baixi gola avall. 

A les 8.35 entrem a Tarragona, els set autocars de Saballuts, com la flota grega entrant a  Troia. Tres minuts després (només 3 minuts, ens ha durat l'espectacle èpic...) el nostre autocar (com no, és el destí de SD; atraiem aquestes coses) perd els altres sis. Miraculosament, arribem els primers al punt de trobada, i podem fer pipí al bar del davant, gairebé sense haver de fer cua. 

4. L'entrada al TAP

Cercavila curteta i cap endins de plaça. Primer topem amb la dona de l'ANC que reparteix mocadorets grocs de Jo vull tocar el cel SíSí. Després amb els segurates de torn que vigilen que ningú no entri objectes potencialment perillosos (ampolles, llaunes, cadiretes plegables, tírpodes...). Com que SD som uns súpermalotes i uns subversius, vam colar el trípode!!! Buajajajajaaaa!!! (riure maquiavèl·lic que fa cagar de por).  

A les 9 i 11, Saballuts fem la nostra entrada a plaça. Som tants i nem a tal ritme tropical, que quan entrem finalment tots a plaça, pels megàfons ja anuncien Xiquets de Reus.  

Després d'entrar la resta de colles a plaça, de la xiulada massiva a Vilafranca, i de la cantada col·lectiva dels Segadors (ambdues activitats, ja un clàssic del Concurs de Tarragona), comença la primera ronda del dia. Saballuts ens estrenem amb el grup d'actuació conjunta.

5. El Concurs i d'altres rucades 

• Castells realitzats: Molts moltíssims, tants que segur que se'ns escapa algun...

Primera ronda

- Ronda conjunta: 

• Xiquets de Reus: 5d8
• Nens: 3d8
• Bcn: 4d8a
• Saballuts: 2d8f (estem tan acostumats a treballar amb poca pinya, que amb la macrosoca de concurs, els nostres folraires s'han atabalat un poc) 

- Ronda individual: 

• Gràcia: 3d9f
• Vella: 4d9fa
• Joves: 5d9f 
• Sants: 3d9f (que creiem que amb els nervis i les presses del concurs, s'han equivocat i han muntat el pom de dalt del revés: han fotut l'acotxador i l'enxaneta a fer de dosos, i els dosos, au, amunt! a fer l'aleta! Si no, no s'entenen les mides...)
• Xiquets Tgn: 3d9f 
• Capgrossos: 4d9f
• Vilafranca: 4d9fa
• Jove Tgn: 9d8

Segona ronda

- Ronda conjunta  

• Nens: 2d8f
• Saballuts: 5d8 (gravat com si fos un tres, perquè a l'últim segon me l'han girat; ràbia, rabinya... i amb dues iaies esbroncant-nos perquè les tapàvem, i és clar, elles havien pagat entrada). 

- Ronda individual

• Xiquets de Reus: 3d9f
• Gràcia: 4d9f (amb peu desmuntat i patimenta)
• Vella: 3d10fmc 
• Joves: id4d9sf
• Bcn: 4d9f
• Sants: 4d9fc
• Xiquets Tgn: i2d9fm (vol. 1)
• Capgrossos: 3d9fc
• Vilafranca: 3d9fa
• Jove Tgn: 5d9f (i ja és l'onzè!! fent a miques les estadístiques!)

Tercera ronda

- Ronda conjunta: 

• Xiquets de Reus: 2d8f
• Nens:  4d8
• Gràcia:  3d8a

- Ronda individual:

• Saballuts: 3d9fc (amb peu desmuntat!), ha pujat molt bé, amb molt bones mides, però a partir de l'aleta i amb la baixada de la canalla, les presses i les ànsies per descarregar, ens ha començat a remenar una mica. De cop i volta, quan els dosos ja eren a punt de sortir,  al Galis se l'ha empassat la terra, i el somni ha quedat en coitus interruptus. SD estem emprenyats perquè no s'ha pogut descarregar, però no estem gaire preocupats, perquè s'ha vist que el 3 el tenim, i aviat hi tornarem. Que de diada no passa! 
• Vella: 2d8sfc
• Joves: id4d9sf
• Bcn: 3d9f
• Sants: i2d9fm
• Xiquets Tgn: 2d9fmc (amb peu desmuntat)
• Vilafranca: 2d8sfc
• Jove Tgn: i3d9fa

Ronda de recuperació, calculadora i jo la tinc més grossa:

• Nens: pd6
• Sants: 5d8 (amb peu desmuntat)
• Joves: 3d9f, ipd8fm
• Capgrossos: i2d9fm, 2d8f (amb peu desmuntat)
• Xiquets Tgn: 4d9f 
• Vilafranca: 3d10fmc
• Jove Tgn: 3d10fmc
• Vella: id4d9sf 

Ronda de pilars 

• Saballuts: 2pd5
• Altres colles: Ni idea, després de la tercera ronda ens hem dedicat a fer cervesetes i a gaudir de l'espectacle. Quan ha arribat el torn dels pilars, ja no estàvem per la feina...

En conclusió, la Joves s'enduu el títol a Màsters del Desmuntar (dos castells! ni Saballuts en el seu millor dia!!!), mentre que el Màster a la Festa i la Disbauxa se'n va de pet cap a la Jove de Tarragona, que va sortir pletòrica de plaça. Pel que fa a la classificació del concurs, a SD ens la pela, que a naltros ens va més el rotllo no oficial ni professional... Els nostres títols a Màsters molen molt més. 

• Castellaritat de la plaça: És concurs, no? Les millors colles en una mateixa actuació... hauria de ser la plaça castellera per excel·lència, oi? Doncs no! Des que els castells s'han posat de moda i tot Cristo vol nar al TAP a veure aquestes construccions tan maques i nostrades, que ens trobem amb les mateixes burrades que en una actuació de barriada, a la zona no tradicional, un dissabte tarda: gent que aplaudeix quan no toca. Aplaudiments quan comença a muntar-se el folre, en col·locar-se els dosos, a mitja descarregada... Ens bull la sang només de recordar-ho. En 6 lletres: B-O-M-B-E-S.

• Bacinades, bestieses i d'altres animalades (candidats a ser anorreats de la capa de la terra inclosos), que de ben segur ens ajudaran a seguir fent tants amics com sempre:

a) El concurs és tot amor. Les colles s'estimen i es mostren afecte les unes a les altres, amb xiulets (rotllo paleta saludant la tia bona que passa provocant, eh, allò que fa tanta gràcia i agrada tant les dones...), amb floretes i figures retòriques ben elaborades: "tu, vols venir a fer castells de veritat...?" (No, gràcies, senyor casteller de veritat, prefereixo intentar el meu 3d9f de mentida...), amb gestos d'empatia i complicitat: anulars amunt des del terra, índex sobre els llavis i botifarrades des del folre.... Tot amor, tot amor! I és clar, amb tant d'amor voleiant per la plaça, la gent es deixa endur per la passió i després passa què passa: que per què aplaudeixes l'altra, que si tu l'estimes més a elles, que t'agraden totes menys jo, que per què no sóc la teva preferida si jo sóc la millor i no tinc parangó en el món sencer, que com t'atreveixes a no estimar-me, tu que no m'arribes a la sola de la sabata... I les altres, que es van escalfant, escalfant... que si ja n'estem tipes, i que mai no ens escoltes, que sempre vas a la teva i se te'n refot haver-nos ferit abans, però després ets incapaç d'acceptar que algú et faci sentir malament a tu... I així l'idil·li acaba en tragèdia, que el divorci sembla inevitable, entre una i aquelles. 

b) Senyores colles grans i aficionats diversos (tirant a hooligans...) que demaneu silenci a la plaça, fent sshh, sshhh... (rotllo compulsiu) perquè heu de fer un castell de veritat i necessiteu concentració... Les colles de piscina som conscients que els nostres castells límit són una caqueta insignificant, i que segurament mereixem desaparèixer de la capa de la terra (a SD som molt partidaris de fer desaparèixer gent, així que ho entenem, no passa res), però precisament per això, perquè som uns mindundis necessitem concentrar-nos molt més que les colles tot poderoses que fan castells de veritat. Lluny de gaudir de la complicitat del silenci, a naltros, escòria del món casteller, sempre ens toca muntar pinya (i fer el castell) enmig de tal caos auditiu, que ni a la Gran Via en plena hora punta. Ho tenim assumit, cap problema. Una birra a la vostra salut! (qualsevol excusa és bona per fer la cerveseta...)

c) De les banderoles gegants (que ni l'estanquera de la plaça Colón!) que et passen pel damunt, sense que ningú t'hagi preguntat si et sembla bé (perquè a les grades no tothom segueix la mateixa colla que tu, saps? a vegades passa, que ets saballut i et veus immers en una marea de verd no-molon, per exemple), acompanyades de mostres de simpatia extrema cap a la resta d'aficions i colles de la plaça, no em direm res, però ho pensarem. Reflexionem-hi...

 d) SD hem hagut de colar el trípode, que era un element susceptible de ser emprat per al mal (sobretot si és per gravar-hi naltros, que amb tres segons d'àudio podem crear polèmiques dignes d'Intereconomia), i tirar del passi de premsa de la Ció, que s'ha quedat a peu de plaça (100 gallifantes per tu!!! Et devem com a mínim un quinto!), perquè poguéssim pujar dalt les grades i gravar els castells saballuts com mai. Per cert, Saballuts som uns cracs, que tenim dos passis de premsa per la colla, i dediquem els dos a càmeres de fotos. Ole tu! El proper cop, a vore si podem pensar un poc més en facilitar la feina pels càmeres de vídeo. No som seriosos ni professionals, ho sabem, però després tothom vol veure els nostres vídeos...

Homòleg vilafranquí de SD, amb passi de premsa no manllevat

e) Candidats a la lapidació i xiulada (que està de moda) del dia:

• Aquells que no es creien el 3d9f saballut, i han treballat des de l'ombra per provar d'impedir el somni. Veure-us celebrar la carregada ens provoca sentiments contradictoris. D'una banda ens n'alegrem, perquè és entre tots que hem de fer colla, però de l'altra, ens fot una ràbia del cagar que gaudiu d'allò que abans heu volgut destruir. Teniu una segona oportunitat de fer les coses bé, aprofiteu-la.
• L'Anna, que ha entrat a plaça amb samarreta verda molona i en cinc minuts ha aparegut de blau agraciat. Sí, ho sé, el verd et provoca urticària de sempre, però sent el molon, no podries haver tirat d'antihistamínics?!! Al bloc vas!
•  El Guimerà, que després de ser interrogat com a cap de troncs sobre cap a quina banda miraria la rengla del cinc (per poder saber des d'on gravar tant la torre com el tres) i de respondre que cap a la Vella, i d'esquivar naltros mig món per poder arribar a les escales de les grades, enfilar-nos entre l'afició de la Jove de Tarragona, discutir-nos amb un càmera professional (perquè ell sí era oficial i seriós, i SD no molàvem prou) i barallar-nos amb dues iaies rabiudes que havien pagat entrada, resulta que em giren el castell, la **** rengla mira cap a la Jove i hem acabat gravant un 3d8 preciós. ¬¬'  Fdjn~€%%%&dqgyfg@@hkh##jn!!!!
• El càmera de veritat i les dues iaies torracollons, evidentment, sense cap mena de pietat ni compassió. Mereixen ser atropellats per la banderola gegantina i xiulats fins a sagnar per les orelles, mentre les colles de piscina els nem fent ssshhh, ssshhh... He dit. 

La Veu del Poble 

Ara ja feia molt de temps que no estrenàvem cap capítol nou de la Veu del Poble, però la fortuna ens ha somrigut i l'espera ha arribat a la seva fi! Gaudiu-ne i recordeu, que si ens busqueu a plaça, podeu demanar-nos les ulleres verdes de SD i deixar anar sense recança tot el que us passi pel cap!! Perquè tothom pot dir el que vulgui a... La Veu del Poble!!!

La Veu del poble (capítol 21)

PS: SD no es fa responsable de RES del que es digui a La Veu del Poble, que la gente está mu mal!!! (i Castellers de Sabadell tampoc!) 

Vídeos

- Saballuts

• 2d8f (tots els castells de la primera ronda conjunta)
• 5d8 (àlies el 3d8 preció, preciós...)
• peu desmuntat de 3d9f
• 3d9fc
• 2pd5

- Resta de colles: Trobareu l'enllaç als vídeos al resum de la jornada, clicant damunt del castell en qüestió. No tots els castells estan gravats, ens sap greu, la logística era excessivament complicada, però com que no som oficials, ni seriosos, ni de veritat... doncs ja no vindrà d'aquí!

Festa Major de Cervera

Plaça Major (diumenge 28 de setembre)

Tècnicament, a la plaça a la plaça no... que amb la que va caure (es pot saber on collons ha nat a parar el **** clima mediterrani?!!!), vam haver d'actuar allà on hi penjat Cristo! A dins l'església, vaja! Amb la fama d'irreverents de què gaudim a SD, i va i ens foten entre els ciris, les verges, l'altar i el capellà! Cago'm l'hòstia, que tenim una imatge a mantenir, naltros!! 

• Colla amfitriona que ha ofert aixopluc davant les inclemències meteorològiques i pica-pica (mola! patatones xips, patatones ondulades, olivetes, fruit secs, galetones salades... tot made in Guissona! escombrant cap a casa!), tot i que no han pensat en portar el mam (una de dues, o devien pensar que amb l'aiguat que ja havia caigut, no en calien més de líquids, o al Bonarea no hi ha res de beure...), i que és la responsable de la creació de l'Innombrable: Margeneres de Guissona.

• Colles convidades: la Jove de Tarragona (que sempre porten tanta pinya i són tan eficients, que així no hi ha qui escrigui la crònica!) i Saballuts (que quasi no actuem, que hi havia tres autocars en cerca i captura). Faltaven Marrecs o Figueres, i ja teníem els quatre punts cardinals (m'hi negu gorriak a utilitzar el terme "província").

• Castells realitzats:

Ronda de pilars d'inici

• Margeners: pd4, que no entenem per què han estat els únics en fer pilar d'inici. Primer ens hem pensat que seria un pilar de dol, perquè no sé què deien pel micro de no sé qui, a qui apreciaven molt, i no sé què li havia passat... (o no, que no s'acabava de sentir gaire bé). El cas és que han sonat les gralles (eing?!) i, aleshores, ja no hem entès res de res. Per acabar-ho de rematar i deixar-nos en la més absoluta incertesa, l'enxaneta ha fet l'aleta, s'ha tret una cartolineta blanca de ves a saber on, i la mostrada a la gernació (per als de la LOGSE, multitud de gent). Impossible llegir què hi posava, que ens quedava molt lluny! Si alguna bona ànima caritativa ens en vol treure l'entrellat...

Primera ronda

• Margeners: id5d7, que no tenim ni idea de com estarà gravat, ni de què va passar exactament perquè el desmuntessin, perquè ja teníem prouta feina provant de sobreviure. És posar el trípode on sigui, i començar a aparèixer gent de totes bandes, empenyent, trepitjant, atropellant... Després se sorprenen si sempre estem de mala lluna (FMF!!!).

• Jove:  5d8 avorridíssim, que pareix fàcil i tot!

• Saballuts: 3d8 (gravat des d'un angle fantàstic, que sembla una torre de 8 sense folre) amb l'enxaneta que se li ha quedat un peu travat quan sortia del pom, i ens ha fet patir una miconeta més del que ens venia de gust patir en aquell moment amb el 3d8 (perquè hi manca un pis i se'ns fa petit...) i seguit de la ja mítica i afamada (de fam, no de fama; no en tenim prou amb peixet!!) cantarella d'un pis més!

Catedral en construcció dins de l'església.

Torre de 8 sense folre de Saballuts
(si cola, cola, tu!)

Segona ronda

La Leia i el Luke admirant el 5d7 de Margeners

• Margeners: 5d7 amb la torre regalant amor a la rengla, i les quartes sambejant un poc. Ens ha fet sofrir lleugerament amb les dues aletes, perquè ha remenat una mica molt. A destacar també, els dos nens a collibè (un d'ells, abillat amb uns auriculars de protecció auditiva, que semblava la princesa Leia), que s'han fotut de ple davant la càmera. Tot sigui per apujar la qualitat del vídeo, que es veu que encara no era prou precària!

• Jove:  3d8a, gravat també com un dos (**** perspectiva!) i amb descarregada èpica del pilar; rebrincada salvada i enxaneta baixant a la Speedy Gonsales. Ole tu!

• Saballuts: 2d8f estupendu! Home, després d'haver-lo fet sense folre a primera ronda, fer-lo amb folre a segona, ha estat tirat! Tant, que a mig castell, un terceres del folre decideix baixar del castell. Que els dosos encara no han ni arribat al folre? És iguaaal, si nem sobrats! Lero, lero, lerooo... 

La torre amb l'Adrià (el tercer de la rengla esquerra) encara de servei

Tercera ronda

• Margeners: 4d7a eficaç i cap al sac.

• Jove:  4d8 bellugadís, amb uns dosos que ens han esglaiat lleugerament en col·locar-se l'acotxador i l'enxaneta. Que algú m'expliqui com poden fer un 5d8 inamovible que sembla de cartró-pedra, i després un 4d8 digne de Saballuts...  Misteris del món casteller.

• Saballuts: id5d8  (amb peu desmuntat, i l'Èric Margener saludant la càmera. Lo tengo todo, papi! ) amb la rengla de cara l'altar, allà on les altres dues colles que han descarregat un 5, hi han fotut el cul (jo no vull dir res, però... nem jugant amb els inescrutables camins del senyor!). En fi, que s'ha hagut de treballar ja abans que es col·loquessin dosos, que s'agitava més del recomanable, que la rengla ballava la lambada, que dúiem poca pinya pròpia (la pluja ens ha passat factura), que la gent no estava massa centrada, que la setmana que ve hi ha concurs... total, que tot i tenir l'acotxador del 3 col·locat i el de la torre a punt a punt, s'ha tirat avall i aquí no ha pasao nà! Amb una sola ronda, ens hem fotut el títol a Màsters del Desmuntar a la butxaca!

Ronda de recuperació 

• Margeners:  3d7a a ritme de baticao (en la línia del que vindria després amb Saballuts).

• Saballuts: 4d8 lleig del cagar (més que una falconada infecta), abunyolat, i textura flam (...moviment cap a la dreta, moviment cap a l'esquerra, ara avança una miqueta, i després tornem enrereeee!!! -s'ha de llegir amb la cantarella del movimento sexy...-). Hem començat el castell, que intuíem la quarta rengla (el Compro apareixia tímidament), i hem acabat gravant les 4 de ple. Algo ha pasado en la cuadratura... Però vaja, suposem que després d'un peu i un intent desmuntat, ningú no tenia collons de dir "avall" per poder tornar a quadrar el quatre... 

Ronda de pilars (amb l'habitual guirigall de gralles i tabals multiplicat per mil, que dins de l'església reverberava tot!)

• Margeners: pd5 (amagadet darrere els quatre pilars de la Jove)

• Jove: Súper vano de 5 (2pd5 flanquejats per 2pd4) fotent barrera (rotllo mur de Berlín...) per facilitar la feina de gravar els pilars de les tres colles.

• Saballuts: pd5 infiltrant-se des de la llunyania entre els dos pilars de 5 de la Jove. 

  

En resum, Saballuts revalidem amb tota la dignitat del món el títol a Màsters del Desmuntar (ho sentim, Margeners, desmuntant només un castell no n'hi hagut prou, però heu estat uns dignes contrincants; potser el proper cop...), i ens enduem també el de la Festa i la Disbauxa (tenint en compte que érem dins d'una església), bàsicament perquè cap altra colla ha celebrat res (competència nul·la), i amb els leroleros de la torre i els un pis més del 3, ja teníem el peix venut. Per a la Jove, recuperarem el títol que un dia va estrenar Minyons... el de Màsters de l'Anticrònica SD!!! Així no hi manera, nois, no hi ha manera... 

• Castellaritat de la plaça: Which fucking plaça?!! Por plaza no nos viene nada, señorita... Ha mirado ya en "iglésia"? Doncs això, castellaritat?, la mínima. I no em vingueu que si l'origen dels castells, que si els balls de valencians, que si les processons i altres celebracions religioses... ens és ABSOLUTAMENT IGUAL! Hem vist castells sense poder tastar ni una punyetera gota de cervesa!!! És es colmo! L'anticrist de les actuacions castelleres!! Ni birra, ni tabac, ni hòsties (que érem a l'església, però no hi feien misa...)!!!! En quin món hi cap una cosa així!! Colla d'heretges!!! I sí, els vídeos i les fotos han quedat fantàstics, amb els castells i els vitralls de fons, i les làmpades i els ciris... l'estètica era immillorable... però sense birra!!! sense birraaaa!!! Mare de déu de Montserrat! Ah! I a tercera ronda, església o no, la gent ha fomut el camp com sempre! No hi ha manera d'actuar amb públic a la tercera ronda, ni a la casa del Senyor!!

• Atzagaiades i comentaris diversos (GENT-DE-PELL-FINA ADVISORY. EXPLICIT CONTENT. A partir d'aquí, podeu estalviar-vos de continuar llegint, perquè segur que deixarem anar alguna animalada -sempre ens passa- i us acabareu indignant profundament i organitzant alguna jihad anti SD):

1. SD hem descobert l'esfereïdora veritat: no existeixen les casualitats. Dissabte tarda (24 hores abans d'arribar a Cervera) actuàvem sols a la Festa Major de Les Termes (típica actuació de barri que fot un pal del cagar; perdoneu, però algú ho havia de dir), a tocar de l'escenari i de les atraccions de la fira. Per si encara no feia prou mandra, ens apareix el mossèn de la parròquia, amb cara de pocs amics, requerint (per als de la LOGSE, "exigint, manant") que deixem de fer allò que fèiem (li faltava afegir "colla de pagans herètics") perquè el molestaven les gralles (la fira i el reaggeton que se sentia de fons, no, però), y a la siete hay que empezar la misa, y no puede empezar tarde, que es súper importante y primero son la gente del barrio... - Perdone Usted, señor capellán venido de allà las Amèricas, pero es que nos han contratado los del barrio presisamente. Pero no se preocupe, que ya acabamos... i tot just havíem fet el segon castell... i passant olímpicament del mossèn poc nostrat, encara vam fer la tercera ronda, els pilars de comiat (pilar de canalla inclòs; èxit de masses assegurat), i fins i tot, toc de vermut i altres cançonetes diverses, a la glòria de les nostres gralles (i tabal, que només en tenim un). L'endemà matí va caure la de Déu, els autocars es van volatilitzar, vam arribar tard a Cervera, i vam acabar actuant dins d'una església... No hi ha ningú més que ho trobi d'allò més inquietant?!! 

2. Quan ja pensàvem que l'Speaker Samurai de Xics no tenia parió en tota la capa de la terra... descobrim l'Speaker Mossèn de Margeners!!! Impagableee!! El paio, atri estant, que presenta les colles i els castells, anima el públic a participar, prova de recaptar nous adeptes per a les files margeneres, i la congregació que aplaudeix extasiada. "Mirar els castells és molt maco, però encara ho és més, fer-los des de dins!", "...l'horari d'assaig és dimecres i divendres... bla, bla, blaaa...", "...sang marró..." I encara li queda esma per desitjar molta sort a Saballuts "en el vostre camí cap als castells de 9" i a la Jove "que la setmana que ve, 3d10!". 

L'Speaker Mossèn atiant la massa embadalida.

3. Llistat formal de candidats a exterminables, sense cap mena de compassió ni indulgència (què voleu, feia tant de temps que ens n'absteníem, que ara hi hem tornat amb moltes ganes!): 

1. Els responsables de l'empresa d'autocars (i dubtem que aquest cop ens surtin gaires detractors, que n'hi havia qui proposava de fer un verkami, per recollir pasta i llogar un assassí a sou...). Esperar 50 minuts a l'estació d'autobusos de Sabadell, mentre plou de l'hòstia, és una de les propostes menys atractives per un diumenge tarda. Sobretot perquè la ditxosa estació només disposa d'un sostre de xapa de merda, que no impedeix en absolut d'acabar xop fins els ossos, entre d'altres coses perquè 1) plovia de costat (recordem que hi ha sostre, no parets) i 2) té goteres. 
2. Els altruistes musicals que es pensen que l'autocar és la RENFE i es passen gran part del viatge escoltant música amb el mòbil, ignorant un gran invent de la humanitat, com ara vindrien a ser els auriculars. Tan sols una amable invitació a preservar la integritat física, ha aconseguit convèncer l'altruista que no era una bona idea continuar compartint la musiqueta del Mario Bross amb la resta de l'autocar (i de SD especialment). Cara, estàs avisat. 
3. Els que dalt del folre criden "marcaaa" enlloc d' "apretaaa"... o qualsevol altra consigna més entenedora, i els que entenen "marxaaaa" i baixen del folre sense immutar-se, quan encara no han baixat  ni els dosos. 
4. Els  que van amb pressa, i quan acaba l'actuació no ens deixen fer ni birreta, ni pipí!!! Que ja no ve de deu minuts, tu!! Que n'hi ha que no hem tingut temps ni de desenfaixar-nos, ni de plegar el trípode, i ho hem hagut de fer dalt l'autocar, rotllo surfing, que ja nàvem de camí! Des de SD proposem que si hi ha més d'un autocar, n'hi hagi un que surti cap a Sabadell vint minutets més tard. No ha de ser tan difícil, coi! S'avisa tothom que l'autocar X tornarà un poc més tard, i així tots contents! 
5.  La gent que a la tornada no seu on seia a l'anada. És norma intrínseca de la humanitat ja des de la primària!! Un cop seus en un lloc, hi fas niu! A part, si tothom seu al mateix lloc, és molt més fàcil saber si hi falta algú a l'autocar, perquè els veïns recorden qui hi havia abans. No fos cas que algun dia, amb les presses, se'ns quedi algú a terra fent pipí o el que sigui (segurament, el que sigui...) i ningú no se n'adoni, i nem perdent saballuts pel món (que no ens en sobren...), i tot perquè se'ns ha acudit de jugar al joc de les cadires! 

Vídeos

- Margeners

• Pd4
• id5d7
• 5d7
• 3d7a
• 4d7a
• Pilars de comiat

- Jove Tarragona

• 5d8
• 3d8a
• 4d8
• Pilars de comiat

- Saballuts

• 3d8
• 2d8f
• Peu desmuntat de 5d8
• id5d8
• 4d8
• Pilars de comiat